El diumenge de bon matí ens vam reunir els intrèkkids Carles, Peio i Pere a la platja gran de l’Estartit dedidits a afrontar la cursa trail de les Medes.
Vam trobar aparcament sense gaires dificultats tot i haver-hi bastants cotxes al passeig de mar prop de la zona de sortida.
El cel estava ennuvolat però la calor i la xafogor eren considerables. Ja s’havia acabat la cursa de 1.800 metres nedant i la gent ja s’estava preparant per la cursa trail. Vam recollir el dorsal i el xip sense cues. Mentre l’organització explicaven el reglament de la cursa els participants restaven impacients la senyal de sortida. Es respirava un ambient de corredors habituats i amb certa veterania en aquesta modalitat de curses.
A les 10h vam començar a correr mentalitzats pel dur recorregut que ens esperava. Al cap de pocs metres de tram urbà ja vam enfilar unes llarguíssimes escales direcció cap a la muntanya rocosa que es troba sobre l’Estartit. El cor s’accelerava ràpidament i s’havien de reservar energies. Vam continuar pujant fins enllaçar pronunciats corriols de roca i pedra fins al cim de la carena. Ja havíem agafat el ritme però no es podia badar ni un segon, els turmells estaven en perill d’una regirada si no es calculava on deixaves caure el peu.
La cursa va seguir amb un descens molt tècnic per corriols després de la dura pujada. Vam enllaçar un tros de pista amb poc pendent entremig de camps i boscos on vam poder recuperar forces.
Més tard es va anar complicant a mesura que ens acostavem al mar amb dures pujades i baixades de roques amb pendents molt pronunciats. Hi van haver bastants puges i baixes per corriols estrets mig caminant mig corrent en fila índia fins arribar a la part superior de la paret rocosa de darrera l’Estartit. (Cal dir que en aquest punt els intrèkkids Carles i Pere satisfets d’haver fet el cim i contemplant la bona vista cap al mar van donar una mica més de volta del que tocava fins que van tornar a enllaçar el bon camí). A partir d’allà vam fer una mica més de camins de pedres soltes fins a enllaçar un corriol de terra de baixada de molt més bon fer. Vam anar a baixant ja a més velocitat fins a dins el nucli urbà on la gent anava animant i només restava poc més d’un km per arribar a la zona d’arribada.
Quan ens acostàvem als últims metres de la cursa a la zona de la platja ja es sentien les fans intrèkkids Glòria i Silvia animant-nos amb gran entusiasme i amb la càmera de fotos a punt per immortalitzar el moment de l’arribada.
Els intrèkkids Carles i Pere van travessar la línia d’arribada entremig de crits i aplaudiments i al cap de molt poc va arribar l’intrèkkid Peio després d’un esprint infernal.
Tots plegats vam recuperar energies a base de molta hidratació i pica pica de llaminadures i fruits secs. Quan ens disposàvem a marxar a fer una ben merescuda dutxa al pavelló poliesportiu vam poder veure la sortida de la cursa de btt.
Finalment ho vam rematar amb un bon dinar acompanyats de les fans intrèkkids Glòria i Silvia.
En resum va ser una cursa bastant tècnica degut als trams de corriols amb pedres i roques, hi va haver molt ambient de companyerisme durant tot el recorregut i considerem que ben organitzada (avituallaments correctes i bona senyalització).
En quant al temps el cel va estar semiennuvolat durant tota la cursa i per sort el sol no va brillar gaire encara que la calor no va deixar d’apretar.
Un altre repte aconseguit pels Intrèkkids. L’any que ve potser la triatló. El temps dirà…
Els resultats de la cursa van ser bastant igualats. Tots ben contents per haver aconseguit finalitzar la cursa després d’un dur recorregut de 13,5 kms.
Carles: 01:43:19 Posició 97
Pere: 01:43:19 Posició 98
Peio: 01:44:40 Posició 100
Fins la propera. Ens veiem a Begur el 26 de juny.
