divendres, 23 de desembre del 2011

Tancant el 2011


Hola a totes i tots,

Aquest serà un dels darrers escrits de l’any, un any amb moltes curses, una mica de senderisme, moltes coneixences anònimes, molts quilòmetres a les cames, al que hi ha faltat un bon àpat Intrèkkid, preferiblement amb nocturnitat, a veure si ho podem arreglar al 2012.

Un any que acaba amb les nocturnes al Castell de Sant Miquel totalment consolidades. Encara que siguem dos o tres, no deixen de fer-se i esperem que de mica en mica anem sent més. Potser patirem un canvi de dia, es parla de fer-ho els dimarts, però segur que les seguim fent.

Les darreres curses ja les tenim planificades, per una banda la Sant Silvestre de Riudellots i per una altre la de Girona, esperem que tots tinguem molta sort.

Per l’any vinent molts reptes, curses, travesses, pics, cims, entrecots, calçots...unes perspectives immillorables per combinar esport, diversió i amistat.

Apa doncs a gaudir de córrer.

Salut i quilòmetres.

dijous, 15 de desembre del 2011

17 de desembre, ruta de les 10 ermites (parcial)


La sortida de la “ruta de les 10 ermites” es realitzarà el proper dissabte 17 de desembre. El lloc i hora de sortida seran:


LLOC: quiosc de Plaça Catalunya
HORA: 8:00 del matí.


Allà ens agruparem en cotxes per anar fins a l’Espinau, una masia-restaurant que hi ha al cor de les Guilleries i que serà el punt de partida de la caminada.


Per arribar-hi, agafarem la carretera vella de Santa Coloma de Farners (la que passa per Salitja i que té bones vistes) i després la carretereta que ens portarà fins a Sant Andreu de Castanyet (parròquia del municipi de Santa Coloma de Farners i que forma part de la ruta original de les 10 ermites). Tot seguit continuarem per una pista forestal durant uns 20 minuts. La pista forestal està en bon estat, tot i que algunes parts poden estar una mica humides i per tant caldrà circular amb compte. De totes maneres, no patiu doncs fa poc ho varem fer amb un Opel Corsa sense problemes.


Aparcarem els cotxes a prop de l’Espinau i començarem l’excursió agafant una pista forestal que ens portarà fins a Santa Bàrbara (el primer dels dos santuaris que visitarem en aquesta excursió). El santuari de Santa Bàrbara s'alça al cim de la muntanya del mateix nom, de 854 m d'altitud, situada a l'extrem SO del municipi d'Anglès i que és un dels contraforts del massís de les Guilleries. Des d’allà, tornarem a agafar la mateixa pista forestal fins a Santa Creu d’Horta (la segona i última ermita que visitarem a peu).


L'ermita de Santa Creu d'Horta es troba situada en una petita muntanya anomenada el Puig de Santa Creu, a la vall de Santa Creu, al SE del municipi d'Osor, en el sector que va de la serra de la Vena al coll del Roscall. La vall de Santa Creu és drenada per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d'Osor, prop de les mines. És una vall els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells.


Després anirem fins al Sobirà, un restaurant molt concorregut per caçadors i amants de les Guilleries a on farem una parada per gaudir de l’entorn i l’atmosfera del lloc. Seguidament seguirem la pista forestal que en pocs minuts ens tornarà al lloc de partida.


La durada aproximada de la caminada serà de 5 hores. El recorregut tindrà lloc majoritàriament per pistes forestals, tot i que en uns punts concrets serà important disposar de calçat adequat per travessar una riera i pujar per un corriol una mica relliscós. Porteu roba d’abric i menjar, doncs anirà bé fer alguna parada a mig del camí per esmorzar. Per aquells a qui us faci més mandra carregar menjar, també podeu comprar un bon entrepà als restaurants de l’Espinau i/o el Sobirà.


Foto del Sobirà extreta de M. Andreu Ferrer
(extreta de: http://www.panoramio.com/photo/56209357)

diumenge, 11 de desembre del 2011

II Marató de l’Ardenya


Bon dia companys i amics Intrèkkids,

Avui em disposo a realitzar la crònica de la Marató de l’Ardenya. D’entrada dir-vos que era la primera participació d’un Intrèkkid a una cursa d’aquesta distància, és per això que les expectatives no eren gaire altes, l’objectiu principal era completar la cursa amb bones sensacions, les coses cal fer-les de mica en mica ja hi ha temps per pensar en reptes més complicats.

Així doncs en Carles participava a la Marató i en Josep, acompanyat per l’amic Steven MacGregor, a la mitja marató.

Jo us relataré una mica la Marató, espero que en Josep us pugui fer cinc cèntims de la mitja.

LA CRÒNICA

La cosa va començar a les sis del matí, per acabar de preparar-me la bossa i menjar una miqueta, o aquesta era la idea inicial, al final només vaig acabar de fer la bossa, doncs el sopar de divendres va ser força contundent i no era recomanable d’omplir encara més l’estómac.

Un cop tot a punt, a buscar el cotxe i carretera i manta cap a Santa Cristina. A dos quarts de vuit del matí arribava a lloc, el primer de tot, anar a recollir el dorsal, en aquest cas el 139, llavors deixar els tradicionals detalls al cotxe, recollir la bossa i a canviar-se. Un cop arregladet amb la samarreta oficial, a escalfar una mica per fer temps tot esperant la sortida. Durant l’escalfament m’entren els dubtes de si abrigar-me una mica, vaig amb una samarreta interior i la samarreta, però al final em decideixo a anar tal qual, compto que amb l’esforç vagi agafant ràpidament temperatura i encerto.

A dos quarts de nou en punt es dona el tret de sortida, poc més de 200 persones comencem la cursa, com no podria ser d’una altre manera la començo al final de tot del grup. Els primers cinc quilòmetres son molt suaus, un puja i baixa amb pendent no gaire dura, intento portar un ritme suau pensant en el que em queda per davant. Després del primer avituallament, comença el primer ascens, així que reduir gas progressivament fins a posar-se a caminar a bon ritme. Poc a poc vaig avançant corredor rere corredor, tinc molt bones sensacions, però queda molt i molt de camí per endavant.

Ha passat prop de mitja hora i s’acaben els dos quilòmetres de pujada. Una pujada amb talls on toca grimpar, en d’altres cal posar-se a ras de terra per no patinar degut a la presencia constant de pedra humida. Ara toca un descens força tècnic d’un quilòmetre i mig, que al final faig més ràpid del que em pensava al començament, tot i que en un tram em frenen una miqueta. Un cop a baix un tram de deu quilòmetres molt semblant al del començament, puja i baixa que cal fer a un ritme suau, però en aquest cas toca posar el genoll a terra i caminar, les forces ja no son les dels primers moments, no en va, ja anem per les dues hores de cursa, i encara queda més del doble.

Com que la felicitat no és eterna, torna a tocar una pujadeta, tot i que el desnivell és apreciable, és menys dura del que semblava al perfil, la puc fer a un ritme prou ràpid, combinant el caminar ràpid amb estones de trot suau. Al final em planto al capdamunt de tot amb els primers vint quilòmetres superats, el final cada cop es va acostant i continuo sense molèsties.

El següent tram comença amb una forta baixada, considerablement tècnica i va combinant un parell de turons amb les seves respectives baixades, en total uns sis quilòmetres i mig, de no poder descansar en cap moment. A mig tram, ens trobem un avituallament i pocs metres desprès d’aquest un gir a l’esquerra on alguns dels corredors es despisten i no veuen les marques indicatives, segurament per què hi ha més ganes de continuar baixant que de tornar a pujar, acostuma a passar a la majoria de curses, per sort a mi no em passa i puc advertir el company que anava just davant meu. El millor tram de baixada el trobo just desprès d’aquesta pujada, una bona part de la qual es passa grimpant més que caminant, un tall força tècnic on em permeto el luxe de fer tres o quatre salts i acabo avançant un nombre considerable de corredors, ara tot té el seu preu i començo a notar petites molèsties a l’abductor mitjà de la cama dreta, massa impactes, per sort només queden disset quilòmetres i una bona part en pujada.

De fet el següent tram consisteix en tres pujades tot resseguint el recorregut d’una línia elèctrica, amb trams de descans entremig. Per mi un dels trams menys bonics de la cursa, doncs només pots mirar al terra i caminar i no veus res més que pedra solta en un tram d’uns deu metres d’amplada. Sort que em serveix per relaxar una mica l’abductor.

Tot el que puja tard o d’hora acaba baixant i ara toca una baixada amb considerable pendent per un pedregar humit, així que m’ho agafo amb molta calma i em poso al darrere de tot d’un grupet de sis o set corredors, penso que a la pujada ja recuperaré i així és. Durant el tram de pujada que segueix a la baixada, encara em queden forces per prémer una mica l’accelerador, així que vaig tirant fins a Pedralta a molt bo ritme.

A l’avituallament que hi ha em comenten que queda una darrera pujada desprès de la baixada, no havia contat bé i em pensava que aquesta era la darrera, sort que he preguntat. Això si, la baixada és de les que m’agrada i com era d’esperar torno a carregar l’abductor, però m’ho passo bé i com que no queda massa per acabar la cursa, toca cremar totes les naus.

Finalment em planto al començament de la darrera pujada, després de trenta set quilòmetres es fa molt i molt dura, però com que en tot moment he intentat ser conservador la faig a un ritme que em permet continuar avançant corredors. Veient el que em queda, sóc plenament conscient que els dos reptes que m’havia plantejat els compliré, per una banda fer un temps inferior a les cinc hores i mitja i de l’altre quedar entre els 100 primers classificats, em poso nous reptes, que ja se que no assoliré, però em permeten fer els darrers quilòmetres sense abaixar el peu.

Em planto al final de la pujada després de trenta vuit quilòmetres amb uns sis per endavant, els dos primers de baixada i els darrers quatre repetint, més o menys, els primers de la cursa, en unes quatre hores i quaranta minuts, el nou repte és clar, acabar en menys de cinc hores i quart, en aquells moments ho veia assolible, i no anava gens errat.

Començo la baixada i em sento amb forces d’apretar una mica, així que ho faig, com que continuo sentint-me bé no abaixo el ritme. Ja queda menys, però arriba la penúltima sorpresa, travessar un rierol, al començament de la cursa ja ho hem fet i no ens hem mullat, però com que aquesta vegada l’hem anat resseguint, hi ha talls en els que toca posar els peus en remull, què hi farem a la Cursa de Muntanya de Girona ens varem mullar fins a sobre genoll, així que per mullar-se una miqueta els peus no ens morirem pas.

S’acaba el rierol i ja es veu el pavelló, la línia d’arribada és molt i molt a prop, menys de 200 metres i em trobo amb la darrera sorpresa de la cursa, en aquest cas una gran alegria, trobar-me la a la Sílvia, la Glòria i en Peio animant-me en els darrers metres, per culpa seva acabo fent un esprint i avanço el corredor que hi havia just davant meu, però com que l’arribada era a l’interior i jo faig mitja volta per anar a saludar, acaba arribant abans que jo, mes totalment igual.

Primera Marató de Muntanya acabada, molt satisfet. Felicitacions als organitzadors i organitzadores, la gent de l’A.E. Matxacuca, per una organització increïble i una tria del recorregut excepcional, també felicitar a tots els col·laboradors i col·laboradores que ens van atendre als avituallaments, sense vosaltres no podríem gaudir de la mateixa manera, felicitar a tots els i les participants, per un costat a aquells amb els que vaig compartir estones de conversa en mig de pujades i baixades, però també als guanyadors de les diferents categories, sou unes màquines. Felicitar a l’Steven i en Josep pel seu resultat a la mitja, fer vint i un quilòmetres ja és una gesta, a veure si ens veiem en alguna marató. I sobretot felicita al meu petit club de fans, gràcies Peio, Glòria i Sílvia, sou sensacionals!!!!


EL RECORREGUT

Aquí teniu el track, al final han sortit quaranta tres quilòmetres i vuit cents metres amb un desnivell acumulat de més de tres mil set cents metres.

LA CLASSIFICACIÓ

  ½ MARATÓ

    Steven MacGregor     1:42:22       Posició: 12
    Josep Adroher            2:15:09       Posició: 155

  MARATÓ

    Carles Moreta            5:10:12       Posició: 56

IMATGES

Començant la ruta
Pujant per les torres
Fent el senglar en una baixada, un bon salt!!!!
Gaudint de la baixada
Darrers metres content per múltiples raons.

PROPERAMENT

Continuem amb les nocturnes, els dimarts o dimecres pujadeta nocturna al Castell de Sant Miquel, aquesta setmana serà dimecres entre dos i tres de nou a Galligants.

De cares al gener, tenim dues curses interessants, hi ha la Marxa Popular de Vilobí d’Onyar i la Mitja Marató de Muntanya de l’Albera, n’haurem de triar una de les dues.

Seguirem informant...

Run, run, run, run....


dilluns, 7 de novembre del 2011

PRIMERA CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA


Bon dia amics i amigues Intrèkkids,

Avui toca fer la crònica de la que fins al moment ha estat la cursa més dura de les que hem participat, o això és el que pensem els que hi varem ser...val a dir també que ha estat probablement la més divertida...ja veieu, una contradicció en tota regla...així doncs avui toca parlar de la primera Cursa de Muntanya de Girona...

D’entrada comentar que la data escollida no era ni molt menys la més recomanable per a la majoria dels mortals, just el darrer diumenge de Fires, quan el cos el que sol demanar és acabar-ho de rebentar tot...

La cursa començava a les nou, el despertador era posat a quarts de vuit...sense temps ni per esmorzar, calia aprofitar fins al darrer segon per dormir, la nit abans tot i fer bondat arribava al llit a quarts de dues...la roba ja estava a punt...

A l’arribar a Girona, vaig ser a temps de carregar en Pere fins al punt de sortida...així li vaig estalviar uns deu minuts de pujada, ja tindríem temps per aquestes coses més tard...varem anar a recollir el seu dorsal i cap a canviar-se...en comptes d’escalfament, ens varem quedar tranquil·lament al cotxe fent-la petar a recer de la pluja...

A les nou en punt el més de 500 participants, comptant les dues modalitats de cursa, varem prendre la sortida, com sempre ens varem posicionar tant bé com varem saber, a les darreres files del gruix de participants...algun dia n’aprendrem...jejejeje...

El recorregut, el millor resum seria, baixa, puja, torna a baixar, torna a pujar, i així unes quantes vegades...a la següent imatge podeu veure un perfil retallar, falta la primera baixada que ens portava de jardins fora muralla a Sant Daniel i el recorregut invers...un total de 24 quilòmetres amb un desnivell acumulat de més de 3.000 metres...un espectacle...


Sobre les pujades, en destacaria tres rampes, la primera que ens varem trobar amb un desnivell mitjà proper al 20 per cent, la següent s’enfilava fins més o menys el 25 i la més espectacular era de més del 35 per cent...curtes, entre 400 i 700 metres, però intenses...

Pel que fa a les baixades, la gran majoria s’havien convertit en tobogans de fang, on havies d’estar a l’aguait o eres pell, amb desnivells força pronunciats...d’altres eren rierols on més que veure on posaves els peus simplement ho intuïes...

Cal fer un punt i a part sobre el Torrent de l’Infern, amb alguns passos amb l’aigua per damunt dels genolls...en comptes d’un torrent s’havia convertit en una riera...

Molta pluja i una miqueta de vent...varem començar pensant que passaríem un matí a Fang Aventura, però al final es va convertir en Water World els Àngels...això si, sense perdre en cap moment el somriure...

Felicitat a la organització...el recorregut difícil de superar, tot i que estic convençut que ja deuen estar pensant en modificacions de cares a l’any vinent...els punts d’avituallament molt ben posats, encara que tenint en compte la climatologia no eren del tot utilitzats...però sobretot, mantenir la convocatòria tot i la pluja...

Felicitar als voluntaris que varen resistir la pluja als punts d’avituallament i en tot moment donaven ànims als participants...

Felicitar a tots els participants...els Intrèkkids tenim clar que a les curses populars, el més important és l’ambient que s’hi respira, i com sempre ha estat excepcional...

Finalment vull felicitar als companys Intrèkkids que van participar a la cursa...en aquest cas en Pere, en Josep i, el que esperem sigui una nova incorporació, en Francesc...

Les marques:

Josep Adroher  , posició 233 amb 3 hores, 10 minuts i 9 segons.
Francesc Adroher, posició 232 amb 3 hores, 9 minuts i 36 segons.
Pere Matas, posició 154 amb 2 hores, 47 minuts i 8 segons.
Carles Moreta, posició 152 amb 2 hores, 47 minuts i 4 segons.

Fins la propera...

Salut i quilòmetres...

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Sortides nocturnes...

Bon dia amics i amigues intrèkkids,


Ha arribat l’hivern, les fulles cauen als plataners de la devesa, les temperatures baixen i la humitat agafa força, l’olor a castanyes torrades inunda els carrers de Girona, inevitablement els dies s’escurcen i arriben les Fires...però els intrèkkids no ens aturem!!!!!!!


Vist aquest panorama i amb la necessitat imperiosa de mantenir la forma de cares als propers reptes que ens hem marcat, hem decidit d’instaurar una nocturna setmanal...si companys, avui dimecres 26 d’octubre, a dos quarts de nou del vespre, ens trobarem a Sant Pere de Galligants, per, amb els frontals al cap, fer la primera pujada intrèkkida nocturna al castell de Sant Miquel...




Com no podria ser d’una altra manera, tots aquells que en tingueu ganes hi esteu convidats, i molt probablement, instaurarem una nocturna setmanal, en la que esperem que puguem comptar, poc a poc, amb una gran participació...

Apa doncs, ens veurem aquest vespre????

Salut i quilòmetres...

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Cursa del Carrer Nou 2011

Per no perdre les tradicions gironines en vigílies de les Fires el diumenge 16 d’octubre vaig participar a la Cursa del Carrer Nou. Poc abans de l’inici de la cursa vaig sortir de casa i vaig enfilar pel carrer seguint el riu tot xino xano per anar escalfant fins a la zona de concentració. Feia un dia assolellat amb una temperatura molt bona per correr ja que la calor no apretava encara.

Al arribar a la zona de sortida hi havia una gentada de por, molta més que en edicions anteriors. Em vaig poder situar de la meitat cap endavant amb certa dificultat. El tret de sortida per part de l’alcalde es va produir amb cinc minuts de retràs i va començar a moure’s l’allau humana Gran Via avall.

El transcurs de la cursa es va fer sense incidents i el recorregut va ser molt similar al de cada any. Un primer tram més pla passant per l’eixample nord i la Devesa, un segon tram pels carrers del Barri Vell amb la mítica pujada de la Catedral, on més d’un treia el fetge, i tot seguit la baixada fora Muralla on podies recuperar el ritme per fer els últims 3 kms de la cursa per carrers de l’eixample fins al Carrer Nou.

Hi havia força gent mirant la cursa pels carrers, sobretot a l’arribada al Carrer Nou, on hi havia moltes persones a banda i banda animant l’últim sprint dels corredors.

Després de 43’:31’’corrent vaig passar per l’arc d’arribada amb la posició 305 satisfet d’haver millorat el temps de l’anterior edició.

Fins aquí la part bona perquè una vegada a l’arribada havies de frenar de cop i després girar a la dreta on s’havia format una llarga cua per deixar el xip i recollir la bossa obsequi. Hi havia un colapse increible amb molta gent indignada. Vaig tardar uns 30 minuts a arribar a on et donaven una bossa buida i després te l’anaven omplint amb compta-gotes primer posant patates, crispetes, pasta de dents, cereals, concentrat energètic per abans de fer esport i finalment la samarreta. Sort que al final vaig trobar una taula on hi havia algunes galetes dolces per picar i a l’altre costat de la plaça Josep Pla donaven sucs de taronja, aigua i aquarius. Tot i això vaig trobar a faltar un entrepà o alguna cosa una mica consistent per recuperar forces enlloc de coses salades com les patates i les crispetes. Cal dir també que després de bastants anys de participar a la cursa vaig quedar sorprès al veure que a la samarreta no posava l’edició de la cursa.

En quant a avituallaments n’hi havia un més o menys a la meitat del recorregut després del pont de pedra i un altre abans de la recta final del Carrer Nou. Crec que el primer estava mal situat perquè no es veia gaire i si venies ràpid et quedaves sense aigua com em va passar a mi i alguns altres corredors que tenia pel costat. Sort d’algú generós que ens va cedir la seva ampolla i vam poguer anar beguent pel camí. També hi va haver gent que va estar a punt de caure perquè les llambordes molles d’aigua en baixada relliscaven molt a la zona d’avituallament.

Com a resum considero que tant el recorregut com l’organització de diferents curses infantils i la separarció de la cursa principal en 5 i 10 kms han estat bé, però s’ha de dir que tot el muntatge de la zona d’arribada ha deixat molt que desitjar tinguent en compte que és la 33ª edició i que valia 12 euros.

Espero que l’any que ve hi hagi una millor previsió tinguent en compte que l’any passat ja hi va participar molta gent i que en aquesta edició ha augmentat encara més el nombre d’inscrits.

Crec que seria bo de cara a la pròxima edició de la cursa que després de l’arribada s’agrupessin els corredors formant almenys un parell o tres de files amb més cabuda, més taules i més gent recollint els dorsals i situar la zona de concentració final a una zona més àmplia.

En fi, espero que l’any que ve millori l’organització després de l’experiència d’aquest any.





RECORREGUT





PERFIL

dijous, 13 d’octubre del 2011

CURSA DE MUNTANYA XTREM-CANTALLOPS


Bona tarda companys,

El dimecres 12 d’octubre, es va celebrar la primera edició de l’Xtrem-Cantallops, amb la participació d’un dels Intrèkids, en Carles, mentre la major part dels companys guardaven forces de cares a participar a la Cursa del Carrer Nou, que es disputarà el diumenge 16 del mateix mes, molta sort a tots!!!!!

La cursa consistia en un recorregut pels voltants de Cantallops, d’uns 12 quilòmetres i mig, amb un desnivell de 1100 metres, 575 dels quals positius, segons la organització, al final el rellotge deia uns 11,7 kms. de recorregut amb 1300 de desnivell acumulat, sol ser habitual i depèn en gran mesura de l’aparell, l’aparell Intrèkkid és un Garmin 305.

La ruta
Tal i com podeu veure al perfil, la cursa començava amb una pujada sostinguda fins arribar al km 2,5, on els participants ens trobàrem amb  la part més dura de la cursa, una pujada amb gran pendent, on tocava abaixar el peu i caminar el més ràpidament possible, desprès d’això els següents 7 quilòmetres de puja i baixa suaus, amb alguns trams força pedregosos, on es podia gaudir de les vistes en les parts més altes, per una banda del recorregut el castell de Recasens, amb l’Albera de fons, i per l’altre el Puig de Bassegoda sobresortia a l’skyline. Per acabar una baixada força tècnica, amb caiguda inclosa, i un darrer quilòmetre per acabar de prémer l’accelerador.

El perfil
A l’espera del cronometratge oficial, una hora, vint-i-sis minuts i catorze segons és el que marcava el rellotge a la línia d’arribada. Entrant entre els 50 primers amb una participació de més de 100 corredors.


Cal felicitar a la organització de l’esdeveniment, doncs tot el recorregut estava perfectament marcar, molt ben escollit, els avituallaments nombrosos i on més falta feien.

Només hi ha un petit però, com és habitual en moltes curses, només de començar ens trobàrem amb un pas estret, només hi passava una persona, que provoca pèrdues de temps força importants, cal tenir-ho en compte.

Una cursa molt reeixida, que esperem que es repeteixi els propers anys.

Això és tot, endavant Intrèkkids...


Temps i posició oficial:


Finalment, el cronometratge oficial em va atorgar un temps d’una hora, vint-i-sis minuts i disset segons, en la cinquanta-dosena posició de cent quatre classificats, just a la meitat. Content per baixar de l’hora i mitja, tenint en compte que em cal força rodatge, per recuperar la forma desprès de tres setmanes de descans.


Foto de l'arribada:




Ara si que està tot dit...

Sort demà diumenge al carrer nou!!!!!

dilluns, 12 de setembre del 2011

Continuem amb l’Ateneu camina...segona sortida


Bon dia,


Els companys de l'Ateneu 24 de juny ens han fet arribar les indicacions per a la segona sortida de la temporada de l'Ateneu camina.

Esperem doncs que sigui del vostre interès i hi pugueu participar.

Aquesta vegada canvien l’Empordà per la Garrotxa, fa molt bona pinta.

Bon dia a totes i tots,

Ja tenim a punt la segona sortida de la temporada.

Salt del Brull

On anem:
Aquest proper dissabte ens endinsarem a l’alta garrotxa, un espai natural d’una gran bellesa. Arribarem a l’antiga ermita de Sant Aniol d’Aguja i des d’allà a el Salt del Brull una cascada d’uns 30 metres, que esperem que amb les pluges d’aquest estiu estigui espectacular.

Com quedem:
La data de la sortida serà el proper dissabte 17 de setembre.
No hi ha transport públic així que aquells i aquelles que hi vulguin anar quedarem tots al quiosc de plaça Catalunya les 8:30 per repartir-nos entre els cotxes disponibles. El temps del trajecte és d'entre 45 minuts i una hora.
Per aquells i aquelles que vulgueu anar directament a Sadernes, l’hora de sortida serà a les 9:30 del matí.

Punt de sortida:
La sortida de l’excursió es localitzarà al primer aparcament de Sadernes. Al mapa que hi ha a continuació podeu veure com arribar-hi.

Com arribar-hi
El recorregut:
La distància aproximada a recórrer serà d’uns 14 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 560 metres.
La durada serà d’unes 5 hores amb petites parades.
*A l’ermita de Sant Aniol tornant del Salt del Brull es pot decidir entre tornar per el camí d’anada o passar per el poble de Talaixa a traves del salt de la Núvia recorregut que ens oferirà unes vistes espectaculars del paisatge.
**Desprès del 3 aparcament (al mapa) es pot passar per la carretera, per on haurem vingut o per els encantats (el riu) uns engorjats fantàstics i que al ser estiu estan secs. Es una ruta alternativa nomes apte per aquells o aquelles que vulguin passar-ho be saltant i grimpant entre les roques, això si sense cap tipus de perill.

Aquest plànol indica el recorregut passant per Talaixà i el salt de la Núvia.

Mapa de la ruta
Què cal portar:
Roba còmode i un calçat adient per a caminar.
Un banyador, doncs si fa bon dia ens podrem banyar a les gorges de sant Aniol.
Tovallola.
Alguna cosa per dinar dons no trobarem cap lloc a on comprar en tota l’excursió i beguda dons es possible que la única font que ragi sigui la de l’ermita (al final de l’excursió). La botiga mes propera està situada al poblet de Montagut a uns 6 km de Sadernes.

Apa doncs, hi esteu totes i tots convidats.

Salut...

dimecres, 7 de setembre del 2011

Resum sortida Llançà - Port de la Selva


La gent de l'Ateneu ens ha fet arribar el resum de la sortida del cap de setmana, aquí us el reproduïm.
Tant bon punt disposem de fotografies, les penjarem al post.




Bon dia,


A continuació us farem cinc cèntims de l’excursió del passat dissabte, el camí de Ronda de Llançà a Port de la Selva.


L’hora de sortida prevista eren les deu del matí i el lloc la Platja de la Farella a Llançà. Al final vam acabar sortint amb un quartet d’hora de retard, cosa que varen aprofitar alguns dels participants per fer un bany matiner.


Durant tot el recorregut, consistent en rampes ascendents, descendents, trams d’escales i algun tall planer de tant en tant, varem gaudir del mar com a company de camí, passant per diferents platges, algunes al terme municipal de Llançà, com ara la de les Tonyines o la del Cau del Llop, d’altres ja a Port de la Selva com la de Vaquers o la d'el Solà de S'Arenella per acabar arribant a la Platja del Port de la Selva. Per l’altre banda ens trobarem custodiats pel Castell de Sant Salvador de Verdera, el Monestir de Sant Pere de Rodes i l’església de Sant Elena, entre d’altres.


En poc més d’una horeta i mitja, ja teníem els gairebé 7 quilòmetres de ruta d’anada enllestits. 
En arribar, varem aprofitar per fer una banyada, esmorzar i hidratar-nos una mica i també, agafar una mica de bronzo., encara que les previsions eren de pluja, el temps va mantenir-se estable i, tot i el sol, la calor ens va respectar força.


Cap a la una varem desfer el camí per tornar fins a Llançà. Un cop allí una mica més d’aigua, una miqueta més de sol i entrepans per dinar.


Gràcies a tots els participants per ser-hi, esperem que us agradés la ruta, la conversa i la companyia.


Us esperem a la propera, excursió a Sant Aniol d’Aguja el proper dissabte 17 de setembre, intentarem donar-vos més indicacions la setmana vinent.


Salut i a caminar amb l’Ateneu 24 de juny!






Fins a la propera...

dilluns, 29 d’agost del 2011

Primera sortida de l'Ateneu camina


Bon dia a totes i tots,

Ja tenim a punt la primera sortida de la temporada.

Imatge.jpg

On anem:
Es tracta de fer el camí de ronda des de Llançà fins a Port de la Selva i, evidentment, tornar. Com no podria ser d’una altra manera, hem intentat que fos molt senzilla, tractant-se de la primera de la temporada, així aquells i aquelles que no estigueu avesats a això del senderisme, us hi podeu anar acostumant.

Com quedem:
La data de la sortida serà el dissabte 3 de setembre.
Aquells i aquelles  que hi vulguin anar en cotxe particular i siguin a Girona, es trobaran a dos quarts de nou del matí a la Plaça Catalunya de Girona, per distribuir-se entre els diferents cotxes que hi hagi disponibles. El temps aproximat del trajecte és d’1 hora.
Els i les que preferiu el transport públic, hi ha la opció del tren. El que hauríeu d’agafar surt a les vuit i vint minuts de l’estació de Girona i arriba, si no té cap contratemps, a un quart de deu a Llançà, desprès caldrà fer una petita caminada fins al punt de sortida. Per tornar hi ha les següents freqüències:  15:33, 16:38, 19:40 i 20:33.
Per aquells i aquelles que vulgueu anar directament a Llançà, l’hora de sortida serà les 10 del matí.

Punt de sortida:
La sortida de l’excursió es localitzarà a la platja que hi ha al final del Carrer de la Farella. Al mapa que hi ha a continuació podeu veure com arribar-hi.
Si veniu en tren, des de l’estació de Llançà, identificada amb un globus verd amb una E, haureu de seguir la línia vermella fins a l’encreuament indicat amb una B i llavors la línia blava fins a la platja, indicada amb el globus amb la lletra C.
Si veniu per carretera ho hauríeu de fer per la N-260 que comunica Figueres amb Portbou i es pren a la Ronda de circumval·lació de Figueres. Caldrà seguir doncs aquesta carretera fins l’encreuament, indicat amb la B, i d’aquí fins a la platja.


El recorregut:
La distància aproximada a recórrer serà d’uns 14 quilòmetres, amb un desnivell positiu de poc més de 400 metres, petits puja i baixa al llarg del camí.

Què cal portar:
Roba còmode i un calçat adient per a caminar.
Un banyador, doncs si fa bon dia ens podrem banyar a la Platja de Port de La Selva.
Tovallola de platja.
Alguna cosa per dinar i beguda. Qui vulgui també pot dinar de restaurant.

Apa doncs, hi esteu totes i tots convidats.

Salut...

dimecres, 24 d’agost del 2011

ELS INTREKKIDS PARTICIPAREM AL TERRA D'INDIKETES

Bon dia a tothom,

Aquest dissabte 27 d’agost a partir de dos quarts de nou del matí en Peio, en Pere i en Carles se’n van al Terra d’Indiketes. Cursa de muntanya organitzada per l’A.E. Matxacuca que es disputarà pels voltants de Santa Cristina d’Aro.

El recorregut és d’uns 19 Km, amb un desnivell positiu de 1.000 metres, passant per paratges de gran bellesa.

En el següent vídeo, publicat per la organització, podreu apreciar parts del recorregut i fer-vos-en una idea.


A continuació us posem el recorregut que es va penjar aquest cap de setmana al wikiloc.


A partir de diumenge us farem cinc cèntims de com ens ha anat.


Salut i quilòmetres!!!!

dimarts, 23 d’agost del 2011

PROGRAMA D'EXCURSIONS PER A TOTS I TOTES


Bon dia a tothom,

La gent de l'Ateneu 24 de juny de Girona ens ha fet arribar el cartell de les excursions, amb la dificultat de cadascuna d’elles…

CARTELL DE LES EXCURSIONS


També ens informen que el dilluns previ a cadascuna de les sortides ens faran arribar les indicacions de com, quan i on es queda per a que tot i totes hi pugueu participar.


Ja podeu anar reservant els dissabtes al matí per poder participar en aquestes interessants sortides.

Salut i quilòmetres...

dijous, 11 d’agost del 2011

Ruta per Vallter-Pic de la Dona-Bacivers-Bastiments

Després d’una temporada de curses comencem el mes d’agost retornant als orígens amb una escapada als Pirineus. Vam decidir fer una ruta matinal de dissabte a Vallter fent un puja i baixa pel circ de Bacivers seguint un recorregut proposat per de Senderisme i Teca.


A les 7h del matí ens vam trobar a correus amb en Carles i en Peio i vam enfilar amb el cotxe direcció a Vallter. La previsió del temps no era gaire bona ja que anunciava pluges a partir del migdia però de moment el dia s’havia aixecat molt bé.


Vam aparcar al costat del restaurant de l’aparcament de l’estació de Vallter i quan vam baixar del cotxe feia una temperatura més aviat fresca (uns 16ºC si no recordo malament). De seguida vam entrar en calor pujant per un torrent fins al cim del Pic de la Dona. Valia la pena. A dalt les vistes eren impressionants!


Vam seguir carenant de tant en tant amb instints de correr però vigilant ja que el vent apretava molt i vam seguir fins l’estany de Bacivers i un molt petit refugi de pastors.
De tant en tant vam anar trobant grups de gent i fins i tot vam veure cabirols brincant pendent avall.


Vam continuar per una vessant molt dreta (uns 600 metres de pujada amb uns 400 metres de desnivell aproximadament). Vam carenar i ascendir fins a Bastiments amb fort vent en un terreny de moltes roques que al tall final s’havia de mig grimpar però això si, amb vistes impressionants a banda i banda.

De baixada ens vam animar fent sky running i saltant de tant en tant com isards entremig d’una gran multitud d’excursionistes que pujava. Vam canviar una mica el recorregut enllaçant pistes de Vallter amb una última carrera fins arribar a l'aparcament de Vallter.
Va ser una bona ruta intrèkkida aconsellable per fer un matí d’estiu.



Recorregut:






Fotos:



















dilluns, 1 d’agost del 2011

JA TENIM LOGOTIP


Els Intrèkkids ja disposem de logotip, es tracta d’un disseny original d’en Pere. Un corredor saltant d’un cim a un altre amb el sol brillant al seu darrera.
 
Esperem que us agradi.


TRESCADA 2011 (Riells del Montseny)


Acabem el mes de juliol de la millor manera possible, amb una bona cursa de muntanya.

La crònica: 

A les sis del matí toca llevar-se per fer un mos, és molt d’hora i per no deixar-se res a casa, la tarda abans, tot estava a punt per no atabalar-se. A dos quarts de set en punt apareixen en Pere i Peio, per Vilobí i em recullen, a ells els ha tocat llevar-se una mica abans que a mi, però com que la cursa promet els ànims estan al màxim.

Enfilem l’NII en sentit Barcelona, i a l’alçada del Rolls, agafem la carretera de mallorquines, com no podria ser d’una altre manera en aquest tipus d’activitats, ens trobem amb una bona pila de gent sortint de la discoteca de torn, en aquest cas Millennium. Un cop a l’encreuament de Mallorquines, seguim cap a Hostalric i d’es d’aquí enfilem cap Arbúcies. A mig camí trenquem cap a Breda, amb el castell de Montsoriu com a guia, i finalment a dos quarts de vuit del matí arribem a Riells del Montseny. A temps per agafar els pitralls, escalfar una mica i a córrer.

La cursa començava amb un desnivell suau durant uns dos quilòmetres per pista, al final d’aquest tram ens trobem el primer avituallament, una mica d’aigua, això si, bevent a galet d’un càntir.

A partir d’aquí comença el tram més dur de la cursa, un ascens continuat que ens porta des dels sis cents metres fins a prop del mil, uns quatre cents metres de desnivell positiu en  poc més dos quilòmetres...passant per un terreny molt humit, amb branques i fulles caigudes durant les pluges de la setmana, arrels d’arbres a punt per fer-nos entrebancar, roques cantelludes, i tot d’obstacles naturals...part del recorregut ressegueix un torrent natural, on per sort no hi baixava aigua...en arribar a dalt ens esperava el segon avituallament, més aigua, i una mica de fruita.

Desprès del merescut premi, un fals pla en ascens continuat fins a Sant Fe de Montseny, passant pel pantà...un total de cinc quilòmetres de recuperació fins a arribar al següent avituallament, en aquest cas unes pastes acompanyades d’aigua...en aquest punt ja hem cobert quasi la meitat del recorregut...ara toca el tram més agraït, més de deu quilòmetres de baixada sostinguda d’un desnivell proper al deu per cent...tot i això durant la baixada alguna pujada recorda que cal guardar una miqueta d’energia i no es pot anar a tomba oberta.

A mitja baixada, ens trobem amb l’habitual inconvenient de totes les cuses, ens perdem, tot i això aquesta vegada ha estat per causa justificada, doncs el noranta per cent del participants ens hem perdut...poc desprès del quart avituallament, un bon raig d’aigua pel tarot gros, a aquestes alçades de cursa ja no es va amb massa miraments, i a mig camí d’una pujada una cinta no molt ben posada, fa que tots seguim cap amunt...quan de sobte comences a veure corredors en sentit contrari, penses no anem pas bé...entre tots acabem trobant la cinta i desprès de perdre uns cinc minuts, seguim el descens.

Les forces ja no son les mateixes que al començament de la cursa i el cinquè avituallament a mitja baixada és d’agrair... ja només queden tres quilòmetres mal comptats i arribem altre vagada a la zona de sortida...com era d’esperar la baixada s’ha fet massa llarga...en arribar botifarra, cervesa fresca, converses amb altres corredors, i, com sempre, molt bon rotllo...això si que és una cursa popular!!!!

Els comentaris:

La cursa no és massa exigent, tot i que la pujada inicial és molt dura i cal fer-la a peu en un setanta cinc per cent, el fet que a partir del sisè quilòmetre la cursa passa a ser en semi pla inicialment i en descens fins al final, et deixa la sensació que no ha estat molt dura. Tot i això tant el desnivell ascendent com el descendent superen els mil tres cents metres.

Trobar càntirs als avituallaments fa la cursa molt popular i evita que el bosc s’embruti, tot i que s’intenta que la gent llenci les ampolles en un lloc concret, sempre hi ha qui no fa cas i el bosc acaba ple d’ampolles de plàstic, però provoca cues als avituallaments i no et permet dosificar les racions d’aigua. Una bossa d’hidratació no ens hagués anat gens malament.

El recorregut:


Les marques:

En Pere i en Carles van acabar la cursa en dues hores deu minuts i trenta nou segons, en Peio just deu minutets desprès d’ells, amb una marca de dues hores i vint minuts.

Les imatges:


Aquí teniu algunes imatges de la cursa...


Logo de la cursa


Recollint els dorsals


Esperant la sortida


Sortida a més córrer, si et deixaven


Sortida a més córrer


Sortida a més córrer, si et deixaven


Sortida a més córrer


Arribada d'en Peio


El descans i hidratació dels corredors
Totes les imatges

Ben aviat:

La propera activitat, aquest dissabte, una excursió pel Pirineu, que ja tenim ganes de fer una sortida de senderisme.

La propera cursa a finals d’agost, el Terra d’Indiketes.

Salut i quilòmetres...