Bon dia,
Resultats desiguals en la participació Intrèkkida d’aquest cap de setmana.
En Josep, en Pere i en Carles se n’anaven a córrer la marató del Cap de
Creus i les expectatives eren altes.
El recorregut molt semblant al del 2012, feia esperar una jornada dura,
doncs la calor pintava intensa veient com estava el cel. A les 8 del matí sortien de la rambla Ginjolers de
Roses acompanyats d’uns 300 corredors més, d’aquests uns 230 varen poder
completar el recorregut dins el temps permès.
En tot moment el
ritme va ser pausat, menys en Carles que de tant en tant fotia esprints en
pujada com a entrenament de qualitat de cares a la seva participació a la
Transvulcania del cap de setmana vinent.
Situant-se més o
menys a la meitat del grup, varen anar avançant superant la mitja pujada al pic
de l’Àliga, amb el seu pronunciat descens, les rampes per arribar al coll de
Sant Genís i la continuació per la carena de la serra de Verdera, que els
portaria fins al castell de Sant Salvador. Els tres tenien prou bones
sensacions tot i que mica en mica la calor s’anava incrementant.
Al arribar al
primer avituallament, un xic després del Monestir de Sant Pere de Rodes,
l’aigua no anava a la gola sinó directament al cap dels nostres amics, que
continuaven transitant en grup. La baixada va ser ràpida, però sense forçar i
en un tres i no res creuaven La Selva de Mar. Després d’un parell o tres de
quilòmetres en pla, es plantaven al segon dels avituallament, al mig de Port de
La Selva i l’aigua tornava a brollar a dojo.
D’aquí una altre
pujadeta els plantava al camí cap a Cadaqués, en Carles va començar un ascens
amb el ganivet entre les dents, avançant una trentena llarga de corredors que
no entenien res de res, al capdamunt esperà en Josep i en Pere que, com tothom,
havien patit la duresa de la pujada ja ben entrades les 10 del matí, tot
fent-la petar amb un trio que donaven ànims als corredors i corredores.
D’aquest punt
fins al següent avituallament, només quedaven un parell o tres de quilòmetres
de fals pla entre bardisses, molt entretingut i fantàstic per anar reduint les
forces. A l’avituallament més remullada i a continuar l’ascens contemplant el
far de Cap de Creus, al final de la pujada Cadaqués es mostrava, però primer
baixa que baixaràs per un corriol/pista totalment pedregós.
Un cop a Cadaqués
avituallament i més aigua a sobre, en Pere comença a notar-se massa carregats
els isquiotibials, no en diu res als seus companys i continua endavant i amunt.
Però poc després de començar a pujar es veu obligat a posar peu a terra i fer
mitja volta, encara que primer en Marc, moltes gràcies, dona un cop de ma per
intentar que pugui continuar, així doncs en Josep i en Carles, que els queden
uns 18 km per endavant, es queden sols a la cursa.
En aquests
moments comença una batalla amb la calor, les forces i les ganes d’acabar, una
lluita que acaba amb el millor dels resultats, però primer encara els queden un
parell de pujades, una de les baixades més boniques de la cursa, el quadre
natural format pel Cap Norfeu, i una volta per la zona de dolmens de la Creu
d’en Corbatella.
Després d’una
mica més de 6 hores i 20 minuts, arriben altre vegada a la rambla Ginjolers.
Agrair a la
organització, els voluntaris i voluntàries, els companys i companyes corredores,
als amics i amigues pels ànims durant la cursa.
Apa doncs, això
és tot per ara...
Trobareu una
visió més personal de la cursa al bloc d’en Carles.
Salut i amunt!!!!
PD: les fotos les penjarem a part.
