Bon dia amics i amigues Intrèkkids,
Avui toca fer la crònica de la que fins al moment ha estat la cursa més dura de les que hem participat, o això és el que pensem els que hi varem ser...val a dir també que ha estat probablement la més divertida...ja veieu, una contradicció en tota regla...així doncs avui toca parlar de la primera Cursa de Muntanya de Girona...
D’entrada comentar que la data escollida no era ni molt menys la més recomanable per a la majoria dels mortals, just el darrer diumenge de Fires, quan el cos el que sol demanar és acabar-ho de rebentar tot...
La cursa començava a les nou, el despertador era posat a quarts de vuit...sense temps ni per esmorzar, calia aprofitar fins al darrer segon per dormir, la nit abans tot i fer bondat arribava al llit a quarts de dues...la roba ja estava a punt...
A l’arribar a Girona, vaig ser a temps de carregar en Pere fins al punt de sortida...així li vaig estalviar uns deu minuts de pujada, ja tindríem temps per aquestes coses més tard...varem anar a recollir el seu dorsal i cap a canviar-se...en comptes d’escalfament, ens varem quedar tranquil·lament al cotxe fent-la petar a recer de la pluja...
A les nou en punt el més de 500 participants, comptant les dues modalitats de cursa, varem prendre la sortida, com sempre ens varem posicionar tant bé com varem saber, a les darreres files del gruix de participants...algun dia n’aprendrem...jejejeje...
El recorregut, el millor resum seria, baixa, puja, torna a baixar, torna a pujar, i així unes quantes vegades...a la següent imatge podeu veure un perfil retallar, falta la primera baixada que ens portava de jardins fora muralla a Sant Daniel i el recorregut invers...un total de 24 quilòmetres amb un desnivell acumulat de més de 3.000 metres...un espectacle...
Sobre les pujades, en destacaria tres rampes, la primera que ens varem trobar amb un desnivell mitjà proper al 20 per cent, la següent s’enfilava fins més o menys el 25 i la més espectacular era de més del 35 per cent...curtes, entre 400 i 700 metres, però intenses...
Pel que fa a les baixades, la gran majoria s’havien convertit en tobogans de fang, on havies d’estar a l’aguait o eres pell, amb desnivells força pronunciats...d’altres eren rierols on més que veure on posaves els peus simplement ho intuïes...
Cal fer un punt i a part sobre el Torrent de l’Infern, amb alguns passos amb l’aigua per damunt dels genolls...en comptes d’un torrent s’havia convertit en una riera...
Molta pluja i una miqueta de vent...varem començar pensant que passaríem un matí a Fang Aventura, però al final es va convertir en Water World els Àngels...això si, sense perdre en cap moment el somriure...
Felicitat a la organització...el recorregut difícil de superar, tot i que estic convençut que ja deuen estar pensant en modificacions de cares a l’any vinent...els punts d’avituallament molt ben posats, encara que tenint en compte la climatologia no eren del tot utilitzats...però sobretot, mantenir la convocatòria tot i la pluja...
Felicitar als voluntaris que varen resistir la pluja als punts d’avituallament i en tot moment donaven ànims als participants...
Felicitar a tots els participants...els Intrèkkids tenim clar que a les curses populars, el més important és l’ambient que s’hi respira, i com sempre ha estat excepcional...
Finalment vull felicitar als companys Intrèkkids que van participar a la cursa...en aquest cas en Pere, en Josep i, el que esperem sigui una nova incorporació, en Francesc...
Les marques:
Josep Adroher , posició 233 amb 3 hores, 10 minuts i 9 segons.
Francesc Adroher, posició 232 amb 3 hores, 9 minuts i 36 segons.
Pere Matas, posició 154 amb 2 hores, 47 minuts i 8 segons.
Carles Moreta, posició 152 amb 2 hores, 47 minuts i 4 segons.
Fins la propera...
Salut i quilòmetres...
