dilluns, 6 de maig de 2013

Marató Cap de Creus...


Bon dia,

Resultats desiguals en la participació Intrèkkida d’aquest cap de setmana.

En Josep, en Pere i en Carles se n’anaven a córrer la marató del Cap de Creus i les expectatives eren altes.
El recorregut molt semblant al del 2012, feia esperar una jornada dura, doncs la calor pintava intensa veient com estava el cel. A les 8 del matí sortien de la rambla Ginjolers de Roses acompanyats d’uns 300 corredors més, d’aquests uns 230 varen poder completar el recorregut dins el temps permès.
En tot moment el ritme va ser pausat, menys en Carles que de tant en tant fotia esprints en pujada com a entrenament de qualitat de cares a la seva participació a la Transvulcania del cap de setmana vinent.
Situant-se més o menys a la meitat del grup, varen anar avançant superant la mitja pujada al pic de l’Àliga, amb el seu pronunciat descens, les rampes per arribar al coll de Sant Genís i la continuació per la carena de la serra de Verdera, que els portaria fins al castell de Sant Salvador. Els tres tenien prou bones sensacions tot i que mica en mica la calor s’anava incrementant.
Al arribar al primer avituallament, un xic després del Monestir de Sant Pere de Rodes, l’aigua no anava a la gola sinó directament al cap dels nostres amics, que continuaven transitant en grup. La baixada va ser ràpida, però sense forçar i en un tres i no res creuaven La Selva de Mar. Després d’un parell o tres de quilòmetres en pla, es plantaven al segon dels avituallament, al mig de Port de La Selva i l’aigua tornava a brollar a dojo.
D’aquí una altre pujadeta els plantava al camí cap a Cadaqués, en Carles va començar un ascens amb el ganivet entre les dents, avançant una trentena llarga de corredors que no entenien res de res, al capdamunt esperà en Josep i en Pere que, com tothom, havien patit la duresa de la pujada ja ben entrades les 10 del matí, tot fent-la petar amb un trio que donaven ànims als corredors i corredores.
D’aquest punt fins al següent avituallament, només quedaven un parell o tres de quilòmetres de fals pla entre bardisses, molt entretingut i fantàstic per anar reduint les forces. A l’avituallament més remullada i a continuar l’ascens contemplant el far de Cap de Creus, al final de la pujada Cadaqués es mostrava, però primer baixa que baixaràs per un corriol/pista totalment pedregós.
Un cop a Cadaqués avituallament i més aigua a sobre, en Pere comença a notar-se massa carregats els isquiotibials, no en diu res als seus companys i continua endavant i amunt. Però poc després de començar a pujar es veu obligat a posar peu a terra i fer mitja volta, encara que primer en Marc, moltes gràcies, dona un cop de ma per intentar que pugui continuar, així doncs en Josep i en Carles, que els queden uns 18 km per endavant, es queden sols a la cursa.
En aquests moments comença una batalla amb la calor, les forces i les ganes d’acabar, una lluita que acaba amb el millor dels resultats, però primer encara els queden un parell de pujades, una de les baixades més boniques de la cursa, el quadre natural format pel Cap Norfeu, i una volta per la zona de dolmens de la Creu d’en Corbatella.
Després d’una mica més de 6 hores i 20 minuts, arriben altre vegada a la rambla Ginjolers.

Agrair a la organització, els voluntaris i voluntàries, els companys i companyes corredores, als amics i amigues pels ànims durant la cursa.

Apa doncs, això és tot per ara...

Trobareu una visió més personal de la cursa al bloc d’en Carles.

Salut i amunt!!!!

PD: les fotos les penjarem a part.

dilluns, 29 d’abril de 2013

Curses: Trail Roses - Cap de Creus

Bon dia amigues i amics,

Aquest cap de setmana en Pere, en Josep i en Carles participaran a la segona edició de la Trail Roses - Cap de Creus.

La cursa, organitzada per Klassmark Trail, de 42 km i més de 2.000D+, transcorre per bona part del Parc Natural del Cap de Creus.

El punt més bonic, i alhora més complicat, de la cursa, és el creuament per la carena de la Serra de Verdera, que portarà als corredors fins al monestir de Sant Pere de Rodes, entre els quilòmetres 8 i 10.
Perfil de la cursa
Gràfic: http://trailcapdecreus.com/
Esperem que us vagi molt bé a tots tres, així com a la resta de participants. I si ens voleu venir a veure hi estarem cinc horetes o més.

Aquí teniu tota la informació: http://trailcapdecreus.com/

Aprofitem per donar tots als ànims als companys en vies de recuperació, esperem que ben aviat pugueu donanr guerra per les muntanyes.

Salut i canya!!!!

dijous, 11 d’abril de 2013

5a Duatló Rural de Sils

5a Duatló Rural de Sils






















El passat diumenge 7 d'abril es va celebrar la cinquena edició de la duatló rural de Sils organitzada pels Makis amb Set. Per no perdre les tradicions aquest any tampoc me la volia perdre, sobretot tinguent en compte la novetat que  formava part de la Primera Lligueta de Duatlons de poblacions de la província de Girona, un bon repte i una ocasió per conèixer diferents zones per anar a correr i amb btt.

Es tracta d'una lligueta de duatlons de caire popular, que pretén ajuntar en un sol circuit, les duatlons ja existents (la duatló rural de Sils, la de Santa Coloma anomenada duatló de la piscina, Campllong amb la duatló camp a través), i com a novetat la duatló de Bescanó i la de Calonge.

Aquest any no tenia gaire clar si hi podria participar. Les previsions no eren pas bones tant per part meva com de la bici. Resulta que per setmana santa em vaig torçar un turmell anant a correr i per rematar-ho el  diumenge passat em vaig torçar l’altre per un camí amb molta sorra. Vaig estar tota la setmana amb els peus que em feien força mal i amb inicis de tendinitis. El dijous abans de la duatló vaig sortir a correr i ja vaig veure que la cosa no pintava pas bé… Per altra banda portava des de finals de gener sense tocar la bici perquè em vaig trencar la mà dreta. Després de tant temps havia de fer una mica de rodatge si volia anar a la cursa i amb les dues últimes setmanes només vaig poguer fer un parell de sortides curtes per les Gavarres amb tant mala sort que la pota del canvi, que ja estava una mica torçada endins, se’m va posar dins els raids de la roda provocant una bona destrossa. La vaig portar a arreglar i el divendres ja la tenia a punt amb un “remiendo” sense canviar components perquè no sortís cara la broma. No les tenia pas totes però les ganes van poguer més que el seny i el diumenge de bon matí directe cap a Sils.

Al arribar a Sils a la zona del pavelló hi havia participants acabant de descarregar i preparant les bicicletes, d’altres estirant i també escalfant amunt i avall, gent recollint dorsals,… sens dubte es respirava un bon ambient de cursa. Vaig haver d’aparcar una mica lluny. No era d’estranyar, hi havia cap uns 200 corredors inscrits. Tot seguit me’n vaig anar directe cap al pavelló a recollir els dorsals i deixar la bicicleta i equipamenta a la zona de transició.

La cursa consistia en 8,7 km corrent i 26 kms en BTT. Els circuits eren molt similars als de l’any passat on vam participar amb l’Intrèkkid Carles. Aquest cop però, la diferència important era que després de bastants dies ploguent ens esperava un terreny força enfangat.
El circuit de running no presentava gaires dificultats: era gairebé tot pista de terra i molt planer. Pel que fa al circuit de btt ,tot i que el terreny dels voltants de Sils no té gaire desnivell,  els Makis, com cada any, van saber treure’n molt de suc aprofitant tots els puges i baixes de la zona combinant corriols i pistes de terra.

Falta poc per les 9h. L’organització està fent el briefing. Es respira un ambient fred però almenys no hi ha núvols. Pinta que farà un dia assolellat. Els corredors van acabant d’escalfar i ens anem concentrant a la zona de sortida. Pocs minuts després de les 9h comencem a correr.

Comença la cursa per zona d’asfalt. M’ho agafo amb calma. Al cap de pocs metres ens desviem cap  un corriol de baixada amb regueres, i ja hi tornem a ser, primera regirada de turmell. Vaig tirant per inèrcia i pel ritme dels altres corredors tot i les punxades al peu. Anem avançant per pistes de terra amb poc desnivell. Em vaig notant més bé i començo a accelerar. Al cap de 10 minuts una maleïda corba tancada, i no pot ser,.. em torno a regirar el peu. Torno a afluixar i em venen els primers pensaments d’abandonar. Vaig tirant i miro de no pensar-hi. A mida que vaig corrent més sembla que la cosa millora, intento tornar a agafar ritme i vaig mantenint. El circuit és poc tècnic, va fent tombs pels voltants de les masies de Sils per un terreny planer. Vaig vigilant possibles regueres…i vaig corrent cada cop millor. Ja queden pocs quilòmetres per l’arribada, em sento bé, he anat avançant posicions i faig una última apretada. Només una pujada i ja soc de nou al pavelló. Estic content, els peus han aguantat prou bé. Ara canvi de modalitat.

Arribo a zona transició, tot a punt a la cadira amb el meu dorsal.. Canvi de bambes, casc, guants,…pujo a la bici, em dirigeixo cap a la sortida de la zona de transició i a pedalar!

La sortida és per asfalt i al cap de pocs metres canvia cap a un camí amb bastant fang. La cosa pot ser entretinguda…
Vaig pedalant i al pricipi les cames els hi costa una mica adaptar-se al nou ritme. El circuit continua per pista de terra fins que veig alguns ciclistes esperant i mirant cap avall al marge esquerre del camí principal. Segurament deu ser una baixada dreta. Doncs si, és un corriol de baixada enfangat i bastant dret seguit d’una passera de fusta per sobre un rierol. Veig que algú l’hi ha anat de poc d’anar-se’n directe a l’aigua. No m’ho penso dues i m’hi llenço sobre la bici, petites derrapades però bé, tram superat. Més tard vaig sentir comentaris que n’hi havia hagut un que se’n va anar de pet a sota aigua….
Vaig avançant pel circuit entre corriols ben enfangats, amb regueres i moltes basses. De tant en tant hi ha treva i avanço per alguns kms de pista de terra on es pot anar més ràpid.
L'estat del terreny de tant en tant provoca relliscades que en més d'una ocasió quasi m'estampen directe a terra.
Al cap d'uns kms la bicicleta ja ha acumulat una quantitat de fang considerable que frena molt les rodes i dificulta avançar. La cursa es va allargant i la gent es va separant quedant grups reduïts de ciclistes .
Cap a la meitat del recorregut hi ha un avituallament on aprofito per fer un glop dolç i prendre una barreta energètica.
Passem per alguna zona força trenca-cames amb moltes regueres resseguint les línies elèctriques.
Ja porto més de la meitat i em vaig separant del grup que anava i vaig una bona estona sol. Alguna pujada el canvi comença a fer el boig i l’he d’acabar pujant a peu. M’avança gent. Torno sobre la bici i m’enganxo a un altre grup. Anar seguint les fletxes, camins, corriols en ziga-zaga, un túnel literalment ple d’aigua, alguna que altra bassa bastant profunda i anar fent. Noto que a les cames els hi falta entreno amb la bici, ja queda poc pel final…
Mentre avanço per la pista de terra m’avisen que giri a la dreta i pugi per un corriol molt dret. Diuen que si m’obro una mica es pot pujar bé. Jo la veritat és que el canvi ja havia dit prou i era impossible canviar al plat petit. Per tant me n’hi vaig directe i la pujo anmb la bici a l’espatlla. Queden uns quants metres de corriol de pujada que els acabo fent corrent amb la bicicleta al costat. Els peus es tornen a queixar. Ja queda poc. Quan arribo a dalt és un carrer asfaltat amb tot de gent mirant i animant. Per uns moments no sé cap on t’he de tirar fins que veig el pavelló i intueixo l’arc d’arribada. Directe cap allà!

Al cap de 3 hores de voltar-la ja tenia una altra duatló al sac. Després de tot havia anat prou bé.
Tenia la sensació que havia estat un circuit no gaire tècnic però exigent per l’estat del terreny fangós. La bici havia respòs molt bé fins gairebé al final. Això si, havia arribat amb una mica de sobrepes pel fang acumulat.

Vaig deixar bici a la zona de transició i cap a recollir l'entrepà de botifarra amb una bona dosis de refrescs. Vaig aprofitar per fer una bona ruixada a la màquina a una zona habilitada per rentar les bicis dels participants darrera al pavelló. Necessitava una bona dutxa i acabar der recuperar forces amb un bon dinar. Vaig agafar bici i trastos i cap al cotxe. Havia estat un matí de diumenge ben aprofitat. A la tarda m’esperava una bona migdiada. Ja intuïa que la setmana següent em tocaria fer repòs de correr.

RECORREGUT:

 
CIRCUIT RUNNING





















CIRCUIT BTT























CLASSIFICACIÓ GENERAL:

POSICIÓ           RUNNING        BTT                  TOTAL
122                  40'45               2:20:36             3:01:21


FOTOS:

Aquest cop no he aclaparat tanta càmera com l’any passat fent acrobàcies amb la bici. ;-D.
Video amb petita mostra de caigudes vàries: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=BwhAglY1RS8

Arribant a la zona de transició
























Per acabar felicito als Makis amb 7 per la bona organització i fins la propera!


dimecres, 3 d’abril de 2013

Un Intrèkkid perdut pel Cap de Creus

Bon dia,

Als següent enllaç trobareu la crònica d'en Carles sobre la seva experiència a la 9ena marxa 24 hores del Cap de Creus i un parell d'enllaços a fotos de la mateixa.

Countdown 11.2: primera etapa: 24 hores del Cap de Creus...
http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2013/04/countdown-112-primera-etapa-24-hores.html

Fotos: 24 hores del Cap de Creus per @oriolbatista
http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2013/04/fotos-24-hores-del-cap-de-creus-per.html

Fotos: 24 hores del Cap de Creus per @ssmanera
http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2013/04/fotos-24-hores-del-cap-de-creus-per_3.html

Apa, a gaudir-los...

Recordar-vos que diumenge en Pere el trobareu a la 5ena duatló rural de Sils, organitzada pels Makis de Sils dins el Terres de Segadors.

Salut!!!

dimarts, 2 d’abril de 2013

Cròniques Intrèkkides: En Tapi al TOUBKAL

Bon dia,


Avui us transcrivim el post d'en Tapi sobre el seu viatge al Marroc per fer el cim del Toubkal, gràcies per compartir l'experiència amb tots nosaltres. Si voleu llegir l'original, el trobareu al següent enllaç http://tapiolet.blogspot.com.es/2013/04/toubkal.html.



Des d'Imlil, l'Atlas al fons.
Núvols a l'Atlas.

Arribava el dilluns 25 de març. El dia de començar a pujar el cim més alt de l'Atlas, el Toubkal (4.167 metres d'alçada). Erem a Imlil procedents de Marrakesh. Una població que no sabria definir massa bé. Un poble de muntanya, a 1.700 metres però amb poca sensació d'esperit d'aventura. Pocs estrangers amb aparença muntanyera i moltes botigues de tota mena: menjar, objectes típics, joies i també, certament material de muntanya. Però ni Setcases ni Benasque. Imlil, on tothom s'oferia per facilitar-nos a pujar: Teniu grampons? Pantalons? Piulets? Mapes? Tot estava a la venda. I a més, moltes mules. Són les seves motocicletes, però més fortes. Algunes serveixen per traslladar material d'una banda a l'altra.   Vam llogar-ne una que ens havia de portar part del material fins al refugi de Les Mouflons situat ja a 3.207 metres.

Amb la mula i el muler.
El muler va venir a recollir-nos al Riad i vam començar a pujar. Jo veia l'animal molt carregat i l'home encara s'hi asseia a sobre. Quin esforç, pensava. I quin poc respece del seu propietari cap a la seva bestiola. El recorregut fins al refugi era pràcticament tot sense neu. 

Primer entre les cases mig desestructurades del poble d'Imlil i posteriorment d'Aremd. Després per un riu sec ple de pedres que l'any 1995 enfuriasmat i ple a vessar va inundar la població i es va endur la vida de més de 150 persones. Pel camí, ens vam trobar diverses botigues de refrescs. Feien sucs de taronja natural, venien coca-coles, aigua, fruits secs, pedres, joies.... Gent solitària que et saludava a la més mínima i que volia i insistia en què li compressis el que fos. 
Fent uns sucs de taronja naturals.
Als 2.010 metres d'alçada ens vam trobar una petita població, amb una mesquita i tot. Chamarouch, presidida per una pedra pintada de blanc amb una bandera del Marroc onejant sobre un gran màstil. La nostra mula no devia estar prou carregada, perquè el muler va agafar una bossa d'una altra mula d'una altra expedició. I va tornar a asseure's a sobre de l'animal. Poca història més el primer dia. Això sí, casualment, el muler juntament amb companys de professió es va parar a una mitja hora del refugi dient que els animals no hi podien arribar perquè hi havia massa neu. S'oferia a portar totes les nostres bosses a peu a canvi d'un mòdic preu. I ja ens deia que l'endemà, per baixar, ell mateix podia fer la mateixa operació. No teniem opció i vam acceptar. L'home era petit, poca cosa i semblava mal alimentat. Donar-li diners tampoc ens sabia tant de greu. En unes cinc hores havíem arribat al refugi.
Pujant entre la neu.
L'endemà era el dia de l'ascensió i d'un posterior llarg descens. Vam sortir del refugi ja amb els grampons posats perquè hi havia neu pràcticament ja a la porta. La majoria dels qui havien estat al refugi ja havien sortit.

El desnivell era força alt i, sobretot, constant. Pas a pas anavem pujant. El primer objectiu era el coll. Anavem a un ritme molt ràpid. I els qui havien sortit abans cada cop eren més a prop. 
Al Toubkal Oest.
A sota del coll vam decidir regalar-nos una ascensió extra: el Toubkal Oest (4.030 metres). Un tros més amb grampons i poc abans del cim ens els vam treure. El perfil era tant dret que fins i tot els pals molestaven per poder pujar agafant-se amb les mans. quatre fotos i vam baixar de nou cap al coll i cap a l'ojectiu real, el Toubkal. El tram final era un camí de terra que vam fer amb força lleugeresa. 

Al cim hi havia força gent. Tots els que havíem trobat al refugi. També una escultura en fora de piràmide que és la que es repeteix al centenars de fotos que es poden trobar en una recerca per Internet. 

Entre els qui hi havia a dalt, un grup nombrós de canaris i dues parelles de catalans. Més fotos. Fotos a dojo amb les banderes territorials corresponents. Nosaltres, la catalana i l'estelada. Al cim de l'Atlas.
Al cim del Toubkal.
Si el primer dia haviem pujat quasi 1.500 metres de desnivell, el segon n'haviem sumat 900 més. Aquests últims, amb neu, Ara tocava baixar-los. El primer tram el vam baixar pràcticament corrent. Amb els grampons posats, em sentia segur i lliure. el descens es podia fer quasi tot en línia recta. Vam parar al refugi en una hora i mitja. Un dinar ràpid i de nou descens. Ja amb el muler i la mula i per un recorregut molt més allargat i amb menys pendent. Altre cop les pedres, les botigues de refrescs, la mesquita, el riusec i els pobles de Chamarouch i Aremd.

Arribàvem al Riad, unes quatre hores després de sortir del refugi. Satisfets. Acabava un dels objectius de l'any, sense saber ben bé si n'hi haurà un altre. Aquest havia resultat molt divertit, sobretot al baixar. I el temps ens havia respectat.



La propera transcripció serà les 24 hores del Cap de Creus d'en Carles.

Salut i cims!!!!

divendres, 29 de març de 2013

Intrèkkids a l'Atles

Bona tarda amics i amigues,

Aquesta setmana en Tapi ha completat l'ascensió al Toubkal des d'Imil, el cim més alt de la serralada dels Atles al Marroc amb una alçada de 4.167 metres, de regal també han pogut ascendir el Toubkal Oest de 4.030 metres.

Aquí teniu una foto de la gesta.
Cim del Toubkal
Foto: Tapi
Esperem que properament el mateix Tapi ens en faci 5 cèntims.

Salut i amunt!!!!!

dilluns, 11 de març de 2013

Notícies fresques

Bon dia a totes i tots,

Després de molts dies sense escriure, avui toca anunciar-vos novetats:

Primer de tot ja tenim data per a la travessa de senderisme de l'estiu, serà del 30 d'agost a l'1 de setembre, la ruta que farem serà la Cavalls del Vent.

Seguim amb les curses del proper cap de setmana, tenim intrèkkids en acció el diumenge al matí:

Per un costat a la marató de Barcelona en Josep s'ha marcat un objectiu molt interessant acabar en uns 3:20, molts ànims al nostre company!!!!

En Pere i en Tapi els trobareu pujant als Àngels, en la 50ena pujada organitzada pel GEiEG. En Pere a veure com respon el genoll i en Tapi a intentar baixar de l'hora. Gas i amunt!!!!

La resta d'Intrèkkids:

Mots ànims per en Peio i en Txema amb els seus problemes de "cintilla", segur que aviat els senglars s'espantaran al vostre pas.

En Francesc el tenim desaparegut, a veure si podem coincidir un dia d'aquests.

Per acabar en Carles està preparant les 24 hores del Cap de Creus, Transvulcania, Zegama-Aizkorri i Emmona, un calendari força exigent.

Salut i canya!!!!!!!!