Intrèkkids senderisme, menjar i curses...: 5a Duatló Rural de Sils

5a Duatló Rural de Sils

Video presentació Primera lligueta Terres de Segadors

El passat diumenge 7 d'abril es va celebrar la cinquena edició de la duatló rural de Sils organitzada pels Makis amb Set. Per no perdre les tradicions aquest any tampoc me la volia perdre, sobretot tinguent en compte la novetat que formava part de la Primera Lligueta de Duatlons de poblacions de la província de Girona, un bon repte i una ocasió per conèixer diferents zones per anar a correr i amb btt.

Es tracta d'una lligueta de duatlons de caire popular, que pretén ajuntar en un sol circuit, les duatlons ja existents (la duatló rural de Sils, la de Santa Coloma anomenada duatló de la piscina, Campllong amb la duatló camp a través), i com a novetat la duatló de Bescanó i la de Calonge.

Més info a www.terresdesegadors.cat.

Aquest any no tenia gaire clar si hi podria participar. Les previsions no eren pas bones tant per part meva com de la bici. Resulta que per setmana santa em vaig torçar un turmell anant a correr i per rematar-ho el diumenge passat em vaig torçar l’altre per un camí amb molta sorra. Vaig estar tota la setmana amb els peus que em feien força mal i amb inicis de tendinitis. El dijous abans de la duatló vaig sortir a correr i ja vaig veure que la cosa no pintava pas bé… Per altra banda portava des de finals de gener sense tocar la bici perquè em vaig trencar la mà dreta. Després de tant temps havia de fer una mica de rodatge si volia anar a la cursa i amb les dues últimes setmanes només vaig poguer fer un parell de sortides curtes per les Gavarres amb tant mala sort que la pota del canvi, que ja estava una mica torçada endins, se’m va posar dins els raids de la roda provocant una bona destrossa. La vaig portar a arreglar i el divendres ja la tenia a punt amb un “remiendo” sense canviar components perquè no sortís cara la broma. No les tenia pas totes però les ganes van poguer més que el seny i el diumenge de bon matí directe cap a Sils.

Al arribar a Sils a la zona del pavelló hi havia participants acabant de descarregar i preparant les bicicletes, d’altres estirant i també escalfant amunt i avall, gent recollint dorsals,… sens dubte es respirava un bon ambient de cursa. Vaig haver d’aparcar una mica lluny. No era d’estranyar, hi havia cap uns 200 corredors inscrits. Tot seguit me’n vaig anar directe cap al pavelló a recollir els dorsals i deixar la bicicleta i equipamenta a la zona de transició.

La cursa consistia en 8,7 km corrent i 26 kms en BTT. Els circuits eren molt similars als de l’any passat on vam participar amb l’Intrèkkid Carles. Aquest cop però, la diferència important era que després de bastants dies ploguent ens esperava un terreny força enfangat.

El circuit de running no presentava gaires dificultats: era gairebé tot pista de terra i molt planer. Pel que fa al circuit de btt ,tot i que el terreny dels voltants de Sils no té gaire desnivell, els Makis, com cada any, van saber treure’n molt de suc aprofitant tots els puges i baixes de la zona combinant corriols i pistes de terra.

Falta poc per les 9h. L’organització està fent el briefing. Es respira un ambient fred però almenys no hi ha núvols. Pinta que farà un dia assolellat. Els corredors van acabant d’escalfar i ens anem concentrant a la zona de sortida. Pocs minuts després de les 9h comencem a correr.

Comença la cursa per zona d’asfalt. M’ho agafo amb calma. Al cap de pocs metres ens desviem cap un corriol de baixada amb regueres, i ja hi tornem a ser, primera regirada de turmell. Vaig tirant per inèrcia i pel ritme dels altres corredors tot i les punxades al peu. Anem avançant per pistes de terra amb poc desnivell. Em vaig notant més bé i començo a accelerar. Al cap de 10 minuts una maleïda corba tancada, i no pot ser,.. em torno a regirar el peu. Torno a afluixar i em venen els primers pensaments d’abandonar. Vaig tirant i miro de no pensar-hi. A mida que vaig corrent més sembla que la cosa millora, intento tornar a agafar ritme i vaig mantenint. El circuit és poc tècnic, va fent tombs pels voltants de les masies de Sils per un terreny planer. Vaig vigilant possibles regueres…i vaig corrent cada cop millor. Ja queden pocs quilòmetres per l’arribada, em sento bé, he anat avançant posicions i faig una última apretada. Només una pujada i ja soc de nou al pavelló. Estic content, els peus han aguantat prou bé. Ara canvi de modalitat.

Arribo a zona transició, tot a punt a la cadira amb el meu dorsal.. Canvi de bambes, casc, guants,…pujo a la bici, em dirigeixo cap a la sortida de la zona de transició i a pedalar!

La sortida és per asfalt i al cap de pocs metres canvia cap a un camí amb bastant fang. La cosa pot ser entretinguda…

Vaig pedalant i al pricipi les cames els hi costa una mica adaptar-se al nou ritme. El circuit continua per pista de terra fins que veig alguns ciclistes esperant i mirant cap avall al marge esquerre del camí principal. Segurament deu ser una baixada dreta. Doncs si, és un corriol de baixada enfangat i bastant dret seguit d’una passera de fusta per sobre un rierol. Veig que algú l’hi ha anat de poc d’anar-se’n directe a l’aigua. No m’ho penso dues i m’hi llenço sobre la bici, petites derrapades però bé, tram superat. Més tard vaig sentir comentaris que n’hi havia hagut un que se’n va anar de pet a sota aigua….

Vaig avançant pel circuit entre corriols ben enfangats, amb regueres i moltes basses. De tant en tant hi ha treva i avanço per alguns kms de pista de terra on es pot anar més ràpid.

L'estat del terreny de tant en tant provoca relliscades que en més d'una ocasió quasi m'estampen directe a terra.

Al cap d'uns kms la bicicleta ja ha acumulat una quantitat de fang considerable que frena molt les rodes i dificulta avançar. La cursa es va allargant i la gent es va separant quedant grups reduïts de ciclistes .

Cap a la meitat del recorregut hi ha un avituallament on aprofito per fer un glop dolç i prendre una barreta energètica.

Passem per alguna zona força trenca-cames amb moltes regueres resseguint les línies elèctriques.

Ja porto més de la meitat i em vaig separant del grup que anava i vaig una bona estona sol. Alguna pujada el canvi comença a fer el boig i l’he d’acabar pujant a peu. M’avança gent. Torno sobre la bici i m’enganxo a un altre grup. Anar seguint les fletxes, camins, corriols en ziga-zaga, un túnel literalment ple d’aigua, alguna que altra bassa bastant profunda i anar fent. Noto que a les cames els hi falta entreno amb la bici, ja queda poc pel final…

Mentre avanço per la pista de terra m’avisen que giri a la dreta i pugi per un corriol molt dret. Diuen que si m’obro una mica es pot pujar bé. Jo la veritat és que el canvi ja havia dit prou i era impossible canviar al plat petit. Per tant me n’hi vaig directe i la pujo anmb la bici a l’espatlla. Queden uns quants metres de corriol de pujada que els acabo fent corrent amb la bicicleta al costat. Els peus es tornen a queixar. Ja queda poc. Quan arribo a dalt és un carrer asfaltat amb tot de gent mirant i animant. Per uns moments no sé cap on t’he de tirar fins que veig el pavelló i intueixo l’arc d’arribada. Directe cap allà!

Al cap de 3 hores de voltar-la ja tenia una altra duatló al sac. Després de tot havia anat prou bé.

Tenia la sensació que havia estat un circuit no gaire tècnic però exigent per l’estat del terreny fangós. La bici havia respòs molt bé fins gairebé al final. Això si, havia arribat amb una mica de sobrepes pel fang acumulat.

Vaig deixar bici a la zona de transició i cap a recollir l'entrepà de botifarra amb una bona dosis de refrescs. Vaig aprofitar per fer una bona ruixada a la màquina a una zona habilitada per rentar les bicis dels participants darrera al pavelló. Necessitava una bona dutxa i acabar der recuperar forces amb un bon dinar. Vaig agafar bici i trastos i cap al cotxe. Havia estat un matí de diumenge ben aprofitat. A la tarda m’esperava una bona migdiada. Ja intuïa que la setmana següent em tocaria fer repòs de correr.

RECORREGUT: