II Marató de l’Ardenya

Bon dia companys i amics Intrèkkids,

Avui em disposo a realitzar la crònica de la Marató de l’Ardenya. D’entrada dir-vos que era la primera participació d’un Intrèkkid a una cursa d’aquesta distància, és per això que les expectatives no eren gaire altes, l’objectiu principal era completar la cursa amb bones sensacions, les coses cal fer-les de mica en mica ja hi ha temps per pensar en reptes més complicats.

Així doncs en Carles participava a la Marató i en Josep, acompanyat per l’amic Steven MacGregor, a la mitja marató.

Jo us relataré una mica la Marató, espero que en Josep us pugui fer cinc cèntims de la mitja.

LA CRÒNICA

La cosa va començar a les sis del matí, per acabar de preparar-me la bossa i menjar una miqueta, o aquesta era la idea inicial, al final només vaig acabar de fer la bossa, doncs el sopar de divendres va ser força contundent i no era recomanable d’omplir encara més l’estómac.

Un cop tot a punt, a buscar el cotxe i carretera i manta cap a Santa Cristina. A dos quarts de vuit del matí arribava a lloc, el primer de tot, anar a recollir el dorsal, en aquest cas el 139, llavors deixar els tradicionals detalls al cotxe, recollir la bossa i a canviar-se. Un cop arregladet amb la samarreta oficial, a escalfar una mica per fer temps tot esperant la sortida. Durant l’escalfament m’entren els dubtes de si abrigar-me una mica, vaig amb una samarreta interior i la samarreta, però al final em decideixo a anar tal qual, compto que amb l’esforç vagi agafant ràpidament temperatura i encerto.

A dos quarts de nou en punt es dona el tret de sortida, poc més de 200 persones comencem la cursa, com no podria ser d’una altre manera la començo al final de tot del grup. Els primers cinc quilòmetres son molt suaus, un puja i baixa amb pendent no gaire dura, intento portar un ritme suau pensant en el que em queda per davant. Després del primer avituallament, comença el primer ascens, així que reduir gas progressivament fins a posar-se a caminar a bon ritme. Poc a poc vaig avançant corredor rere corredor, tinc molt bones sensacions, però queda molt i molt de camí per endavant.

Ha passat prop de mitja hora i s’acaben els dos quilòmetres de pujada. Una pujada amb talls on toca grimpar, en d’altres cal posar-se a ras de terra per no patinar degut a la presencia constant de pedra humida. Ara toca un descens força tècnic d’un quilòmetre i mig, que al final faig més ràpid del que em pensava al començament, tot i que en un tram em frenen una miqueta. Un cop a baix un tram de deu quilòmetres molt semblant al del començament, puja i baixa que cal fer a un ritme suau, però en aquest cas toca posar el genoll a terra i caminar, les forces ja no son les dels primers moments, no en va, ja anem per les dues hores de cursa, i encara queda més del doble.

Com que la felicitat no és eterna, torna a tocar una pujadeta, tot i que el desnivell és apreciable, és menys dura del que semblava al perfil, la puc fer a un ritme prou ràpid, combinant el caminar ràpid amb estones de trot suau. Al final em planto al capdamunt de tot amb els primers vint quilòmetres superats, el final cada cop es va acostant i continuo sense molèsties.

El següent tram comença amb una forta baixada, considerablement tècnica i va combinant un parell de turons amb les seves respectives baixades, en total uns sis quilòmetres i mig, de no poder descansar en cap moment. A mig tram, ens trobem un avituallament i pocs metres desprès d’aquest un gir a l’esquerra on alguns dels corredors es despisten i no veuen les marques indicatives, segurament per què hi ha més ganes de continuar baixant que de tornar a pujar, acostuma a passar a la majoria de curses, per sort a mi no em passa i puc advertir el company que anava just davant meu. El millor tram de baixada el trobo just desprès d’aquesta pujada, una bona part de la qual es passa grimpant més que caminant, un tall força tècnic on em permeto el luxe de fer tres o quatre salts i acabo avançant un nombre considerable de corredors, ara tot té el seu preu i començo a notar petites molèsties a l’abductor mitjà de la cama dreta, massa impactes, per sort només queden disset quilòmetres i una bona part en pujada.

De fet el següent tram consisteix en tres pujades tot resseguint el recorregut d’una línia elèctrica, amb trams de descans entremig. Per mi un dels trams menys bonics de la cursa, doncs només pots mirar al terra i caminar i no veus res més que pedra solta en un tram d’uns deu metres d’amplada. Sort que em serveix per relaxar una mica l’abductor.

Tot el que puja tard o d’hora acaba baixant i ara toca una baixada amb considerable pendent per un pedregar humit, així que m’ho agafo amb molta calma i em poso al darrere de tot d’un grupet de sis o set corredors, penso que a la pujada ja recuperaré i així és. Durant el tram de pujada que segueix a la baixada, encara em queden forces per prémer una mica l’accelerador, així que vaig tirant fins a Pedralta a molt bo ritme.

A l’avituallament que hi ha em comenten que queda una darrera pujada desprès de la baixada, no havia contat bé i em pensava que aquesta era la darrera, sort que he preguntat. Això si, la baixada és de les que m’agrada i com era d’esperar torno a carregar l’abductor, però m’ho passo bé i com que no queda massa per acabar la cursa, toca cremar totes les naus.

Finalment em planto al començament de la darrera pujada, després de trenta set quilòmetres es fa molt i molt dura, però com que en tot moment he intentat ser conservador la faig a un ritme que em permet continuar avançant corredors. Veient el que em queda, sóc plenament conscient que els dos reptes que m’havia plantejat els compliré, per una banda fer un temps inferior a les cinc hores i mitja i de l’altre quedar entre els 100 primers classificats, em poso nous reptes, que ja se que no assoliré, però em permeten fer els darrers quilòmetres sense abaixar el peu.

Em planto al final de la pujada després de trenta vuit quilòmetres amb uns sis per endavant, els dos primers de baixada i els darrers quatre repetint, més o menys, els primers de la cursa, en unes quatre hores i quaranta minuts, el nou repte és clar, acabar en menys de cinc hores i quart, en aquells moments ho veia assolible, i no anava gens errat.

Començo la baixada i em sento amb forces d’apretar una mica, així que ho faig, com que continuo sentint-me bé no abaixo el ritme. Ja queda menys, però arriba la penúltima sorpresa, travessar un rierol, al començament de la cursa ja ho hem fet i no ens hem mullat, però com que aquesta vegada l’hem anat resseguint, hi ha talls en els que toca posar els peus en remull, què hi farem a la Cursa de Muntanya de Girona ens varem mullar fins a sobre genoll, així que per mullar-se una miqueta els peus no ens morirem pas.

S’acaba el rierol i ja es veu el pavelló, la línia d’arribada és molt i molt a prop, menys de 200 metres i em trobo amb la darrera sorpresa de la cursa, en aquest cas una gran alegria, trobar-me la a la Sílvia, la Glòria i en Peio animant-me en els darrers metres, per culpa seva acabo fent un esprint i avanço el corredor que hi havia just davant meu, però com que l’arribada era a l’interior i jo faig mitja volta per anar a saludar, acaba arribant abans que jo, mes totalment igual.

Primera Marató de Muntanya acabada, molt satisfet. Felicitacions als organitzadors i organitzadores, la gent de l’A.E. Matxacuca, per una organització increïble i una tria del recorregut excepcional, també felicitar a tots els col·laboradors i col·laboradores que ens van atendre als avituallaments, sense vosaltres no podríem gaudir de la mateixa manera, felicitar a tots els i les participants, per un costat a aquells amb els que vaig compartir estones de conversa en mig de pujades i baixades, però també als guanyadors de les diferents categories, sou unes màquines. Felicitar a l’Steven i en Josep pel seu resultat a la mitja, fer vint i un quilòmetres ja és una gesta, a veure si ens veiem en alguna marató. I sobretot felicita al meu petit club de fans, gràcies Peio, Glòria i Sílvia, sou sensacionals!!!!

EL RECORREGUT

Aquí teniu el track, al final han sortit quaranta tres quilòmetres i vuit cents metres amb un desnivell acumulat de més de tres mil set cents metres.

LA CLASSIFICACIÓ

  ½ MARATÓ

    Steven MacGregor     1:42:22       Posició: 12

    Josep Adroher            2:15:09       Posició: 155

  MARATÓ

    Carles Moreta            5:10:12       Posició: 56

IMATGES

Començant la ruta

Pujant per les torres

Fent el senglar en una baixada, un bon salt!!!!

Gaudint de la baixada

Darrers metres content per múltiples raons.

PROPERAMENT

Continuem amb les nocturnes, els dimarts o dimecres pujadeta nocturna al Castell de Sant Miquel, aquesta setmana serà dimecres entre dos i tres de nou a Galligants.

De cares al gener, tenim dues curses interessants, hi ha la Marxa Popular de Vilobí d’Onyar i la Mitja Marató de Muntanya de l’Albera, n’haurem de triar una de les dues.

Seguirem informant...

Run, run, run, run....