Rocacorba nocturna a la siberiana

Rocacorba nocturna a la siberiana

Bon dia a tots i totes,

Completada amb èxit la primera cursa nocturna de Rocacorba. En aquesta ocasió els Intrèkkids varem ser una bona colla i participàvem a les dues modalitats, en Martí va fer la volta a Canet, un recorregut d’uns 11 quilòmetres pels voltants de Canet d’Adri amb prop de 700 metres de desnivell acumulat, la resta, l’Aleix, nouvingut a la colla, en Carles, en Francesc, en Josep, en Peio i en Pere varem participar a la mitja, uns 22 quilòmetres amb prop de 2.000 metres de desnivell.

CRÒNICA:

La previsió meteorològica per l’hora de la cursa era de por, una temperatura mínima de 7 graus sota zero, amb vents que havien de provocar temperatures de sensació encara més baixes. Per sort pels valents i per desgracia pels poc previsors els pronòstics es van acomplir. Però això no ens va fer tirar enrere, som intrèpids i fem trèkkings, som els Intrèkkids.

Varem quedar a dos quarts de cinc per pujar a Canet, recollir els dorsals i concentrar-nos a cals Adroher.  Aquesta vegada comptàrem amb la primera participació de l’Aleix, tal com ens va dir li ha entrat el cuquet i de ben segur que en sentireu a parlar.

A les sis de la tarda arribàvem al pavelló, feia goig de veure la gentada, tots amb gorros, guants, buf, tothom ben abrigat, però a l’exterior la temperatura semblava que es resistia a baixar, era qüestió de temps. A dos quarts en punt de set tots estàvem esperant el tret de sortida, però aquest es resistia, encara no tenien a punt l’avituallament de Rocacorba, al final amb un quart d’hora de retard i amb els acords d’una cançó dels “Hallowen” engegava la cursa.

La sortida del pavelló senzillament espectacular, veure passar unes 600 persones amb llums al cap no té preu, com diuen en un anunci. Però això no treia que s’hauria de córrer. Els primers cinc quilòmetres eren compartits, els de la llarga i la curta anàvem de bracet. Quasi immediatament desprès de sortir del pavelló ens trobàvem amb un tall d’asfalt, normal en totes les curses,el més destacable era una pujadeta final amb força pendent que ens duia de dret fins a la pista, portàvem poc més d’un quilòmetre i el grup s’anava estirant.

Després de l’asfalt, una petita baixada per assaborir la duresa del terra, no hi havia plaques de gel, però si que el fred deixava totalment compactat el terreny, pel que no hi havia més risc de caigudes que corrent per asfalt o pòrtland. Res a veure amb els entrenaments que havíem fet per la zona, on ens trobàrem algunes pistes altament enfangades. Una pujadeta sostinguda i el primer avituallament, tant d’hora que la majoria de gent ni s’hi aturava. Aquí tocava trencar a la dreta, però ja es veia per on es tornaria.

Superat l’avituallament venia un puja i baixa per pista fins arribar a casa Dorotea, una masia rural molt ben restaurada, que precedia el corriol de pujada a Rocacorba, pels de la llarga, o un gir cap a Canet per en Martí. En aquest tram ja comencem a trobar alguna placa de gel,  el més destacable eren les rampes finals. Durant aquest tram va sorgir el primer dels incidents, les piles d’un dels frontals van fallar, amb la conseqüent reducció del ritme, pateixes més quan t’enfoquen des del darrera, doncs t’acabes fent ombra a tu mateix. Així doncs, va tocar parar-se un parell de minuts a l’avituallament per canviar-les. Per sort , i fent cas a la organització, dúiem piles de recanvi. Fins aquí el fred es podia suportar molt bé, segurament perquè en cap moment abaixàvem el ritme, més endavant les coses no serien del tot així.

La curta continuava amb una puja i baixa molt bonic per corriols poc transitats, amb desnivells ascendents poc empinats, una bona zona per patir esgarrinxades. Un cop assolit el punt més alt, una baixada vertiginosa, amb poc gel, que duia de nou al primer dels avituallaments. D’aquí en endavant es desfeia el camí de l’anada. Una volta molt bonica.

Als de la llarga ens tocava fer la pujada a Rocacorba pel corriol, desprès de creuar per l’interior de la casa. Tot i que el pendent no era massa pronunciat, la gent el feia quasi en la seva totalitat caminant, o potser va ser per això que no es va fer tant dur. En alguns punts era aconsellable baixar el pas, doncs el terra i sobretot les arrels, provocaven patinades, però en general es podia fer a més bon ritme, va servir per descansar més del que ens esperàvem. En molt trams s’hi havia prohibit l’avançament, tot i això algun avançament es va poder fer. El millor la vista que s’apreciava de la gent pujant des del cap damunt de les catorze corbes de Rocacorba, magnífic. Segon dels inconvenients, al final de la pujada l’Aleix va patir, per no anar el més ben equipat possible, rampes a les cames, que varen continuar fins a l’arribada al pavelló, encara quedaven uns 12 quilòmetres, se li va fer etern. El tram de pujada era de poc més de tres quilòmetres i mig amb un desnivell ascendent de més de 500 metres, superant l’acumulat els 600.

Un cop a dalt, un breu tall de pista i corriol a l’esquerra. Just en aquest corriol de poc més d’un quilòmetre és on el terreny estava en pitjors condicions. El canvi de vessant de la muntanya feia que la sensació tèrmica baixes moltíssim. El pitjor punt consistia en uns esglaons amb fort desnivell que es trobaven completament gelats, en aquest punt en Francesc va patinar i es va fer un esquinç al dit gros de la ma esquerre, a l’arribada feia l’efecte que es marejava una mica i va haver de ser atès, encara ahir hi portava un embenat. Passat els esglaons, el ritme va tornar a ser el normal tractant-se d’un corriol amb pendent descendent, ple de pedres, arrels, algun saltiró controlat, d’aquells por on dona gust de corre-hi, i en un tres i no res ens plantàvem al tercer avituallament, just a les antenes.

Aquí el fred era realment siberià, amb una temperatura de sensació de més de 10 graus sota zero. Els tubs de les bosses d’hidratació (camelbags) ja feia estona que s’havien glaçat, i els gots d’aigua que hi havia posat eren directament gots de gel, l’isotònica a les ampolles era granissat, hagués faltat un raig de ratafia o un got de conyac per escalfar-nos a tots plegats. En aquest punt en Pere va aprofitar per saludar a un amic que es trobava resistint estoicament el fred a l’avituallament, felicitar-los per resistir com uns valents.

Una mica alimentats i peu a baix, però amb compte doncs van tornar a aparèixer problemes tècnics, i no només a un si no a dos de nosaltres, i un dels dos repetia amb el frontal mandrós. El tram fins arribar de nou al segon avituallament, consistia en una baixada de prop de quatre quilòmetres per pista, per sort pels que no disposàvem de frontal, no era una baixada massa complicada, tot i això acabava fent-se pesada, és més bonic baixar per corriols que per pista. Un cop acabat, trenquem a la dreta i un puja i baixa d’un parell de quilòmetres un xic més tècnic que agraïen disposar de llum artificial, simplement va tocar prendre-s’ho amb calma i abaixar el ritme.

Passat d’aquest avituallament, la llarga seguia el camí que havien fet una horeta abans els de la curta, per arribar de nou al pavelló, on ens esperaven en Martí ja dutxat i les reporteres intrèkkides, la Glòria i la Sílvia.

Un cop arribats tots, cap a fer una dutxa i a sopar, calçotada al celler de l’Adroher!!!!!

Tot i que les nocturnes son divertides, varem coincidir que les curses matinals son molt millor, no només per les temperatures, el més important és que després tens tot el dia per endavant.

COMENTARIS:

Felicitar als voluntaris per la seva feina i per sobreviure al fred, sobretot als que hi havia a les antenes de Rocacorba, segur que varen passar més fred que els que corríem.

El traçat estava perfectament indicat, amb control inclòs al tram dels esglaons de gel, bona feina.

A l’avituallament final s’hi trobava a faltar poder-hi fer una cerveseta, som corredors afeccionats no professionals i la cervesa és una beguda altament hidratant.

La bossa amb els obsequis un xic escassa, tot i això que no hi hagués samarreta finisher és un encert, al final en tens tantes que a casa ja no hi caven, al buf segur que li traurem alguna utilitat i els mitjons a gastar-los.

RECORREGUT:

Aquí teniu el track.

Un cop passat a wikiloc, el recorregut ha estat de 21 quilòmetres i 420 metres, amb un desnivell acumulat de 1946 metres.

CLASSIFICACIÓ:

Com sempre, indiquem el temps oficial de la organització, tenint en compte la posició on estàvem a la sortida hi heu de descomptar entre 30 i 40 segons.

11 Km:

  Martí                  1:10:06                 105

22 Km:

  Carles                 2:29:55                 191

  Francesc               2:30:22                 196

  Josep                  2:30:29                 197

  Pere                   2:31:12                 198

  Peio                   2:40:34                 245

  Aleix                  2:53:00                 308

IMATGES

Aquest cop disposem d’imatges inèdites de les reporteres intrèkkides. Gràcies Glòria i Sílvia pel suport i les fotos.

En Carles arribant. Esperava l'estelada!!!

En Francesc, tot i l'esquinç arribant al pavelló, som-hi que no ha estat res!!!!

En Josep a punt d'aturar el cronòmetres a l'arribada, run run run...

En Pere com si res...més quilòmetres si us plau...

La felicitat d'en Peio, s'ha acabat el fred!!!!

L'Aleix arribant tot i els problemes musculars, bona feina!!!

PROPERAMENT

Les properes setmanes ens continuarem trobant per fer la nocturna, si no hi futbol els dimarts a un quart de nou a Galligants.

La cursa salut urbana O2 Centre Wellness, ha estat suspesa, en Josep hi havia de participar, però no podrà ser, però si la mitja marató de Barcelona, molta sort i ja ens explicaràs.

Desprès hi ha una cursa a Vilobí i la mitja i la marató Salvatge de les Guilleries.

Apa doncs, salut i a córrer.

Endavant Intrèkkids