Bon dia amics i amigues intrèkkids,
El passat diumenge, 29 d'abril en Josep i en Carles varen participar a la tercera edició de la cursa de Muntanya de les Gavarres, aquesta tenia com a sortida i arribada el poble de Sant Martí vell, a dos quarts de nou del matí, per intentar que la calor no ens perjudiqués tant i tant. Així doncs a dos de vuit quedàvem al quiosc d’Eiximenis per arribar amb temps de sobres de recollir els dorsals.
La participació va ser bona, uns cent trenta corredors, que varem compartir part de la cursa amb els que caminaven, més de quatre-centes persones, un circuit d’uns deu quilòmetres. La sortida, amb uns minuts de retard, estava farcida de cares conegudes, la gent aprofita les curses vora casa. Els primer quilòmetre i mig ens va servir per escalfar una mica, i en general per estirar el grup, força planer, sense massa patiment, més endavant ja arribarien les pujades.
El primer tram de pujada, d’uns quatre quilòmetres es feien per una pista amb la pendent molt suau, es podia córrer a bon ritme. Al capdamunt de la darrera pujada el primer avituallament, ja portàvem una quarta part de la prova, el dia era asoleiat, però la lleugera brisa que bufava, permetia mantenir una temperatura agradable per a córrer.
Després de picar i beure una mica, un parell de quilòmetres de baixada per pista, al trobar-nos a cara nord, algun tall estava un xic tou, encara que no massa enfangat. Després de la vertiginosa baixada una mica de pla abans d’enfilar la segona pujada de la jornada. Amb un desnivell semblant a la primera, però molt més curta un quilòmetre mal comptat. Després de fer cim, altre cop a baixar, un parell de quilòmetres en fals pla fins encarar la tercera pujadeta.
La pujada de poc més d’un quilòmetre es fa a bon ritme caminant, en arribar a dalt segon punt de control, ja portem dotze quilòmetres, estem just a la meitat del recorregut. Una mica de líquid, un gel cortesia dels organitzadors, una mica de fruita i a encarar la baixada, un parell de quilòmetres amb un petit turó a mig camí.
La següent pujada és de les veritablement fortes, un vint per cent de desnivell, tot i això encara queda la més dura de totes. No queda més remei que caminar tant ràpid com es pot i prémer fort les dents. Un pla per estirar una mica les cames, de poc més d’un quilòmetre i de cop i volta s’aprecia una corda. Cal pujar un marge per enfilar un tram de desbrossat de línia elèctrica, el tall més dur de la cursa, val a dir que son només uns tres cents metres de pujada. En arribar a dalt de tot un altre avituallament, aprofitar per hidratar-se al màxim que és el darrer.
Queda només una pujada, que apareix just després de baixar ràpidament, a sis quilòmetres i mig de l’arribada. Un cop a dalt queden quasi cinc quilòmetres de baixada, ple de caminaires que amablement deixen el pas lliure, i uns darrers set cents metres en fals pla que es fan eterns.
Resultats
POSICIÓ TEMPS
Carles 48 2:30:52
Josep 61 2:42:24
Bona preparació per la setmana vinent, la Trail Marathon Roses Cap de Creus espera, és una nova oportunitat de gaudir d’uns paisatges d’incomparable vellesa, hi serem tres intrèkkids, en Peio i en Josep, estrenant-se en la marató i en Carles.
Felicitar a tots els participants. A la gent que ens esperava a l’arribada, la Maria, la Berta i la Sílvia, cal tenir molta moral per llevar-se d’hora, ben d'hora, i veure com arriba gent suada de dalt a baix.
Felicitar a la gent del Portal de Les Gavarres per una organització fantàstica, no calen grans bosses del corredor, ni un màrqueting de l’hòstia, per acabar, o no, una cursa amb un gran record. Només cal un bon recorregut i les ganes de donar tot el possible, i a vegades l’impossible, als que realment fan que les curses tinguin sentit, els participants. Una cursa propera i popular. Seguiu així per molts anys i continuarem veient-nos a Sant Martí Vell.
Salut i quilòmetres
.JPG)
