Acabem el mes de juliol de la millor manera possible, amb una bona cursa de muntanya.
La crònica:
A les sis del matí toca llevar-se per fer un mos, és molt d’hora i per no deixar-se res a casa, la tarda abans, tot estava a punt per no atabalar-se. A dos quarts de set en punt apareixen en Pere i Peio, per Vilobí i em recullen, a ells els ha tocat llevar-se una mica abans que a mi, però com que la cursa promet els ànims estan al màxim.
Enfilem l’NII en sentit Barcelona, i a l’alçada del Rolls, agafem la carretera de mallorquines, com no podria ser d’una altre manera en aquest tipus d’activitats, ens trobem amb una bona pila de gent sortint de la discoteca de torn, en aquest cas Millennium. Un cop a l’encreuament de Mallorquines, seguim cap a Hostalric i d’es d’aquí enfilem cap Arbúcies. A mig camí trenquem cap a Breda, amb el castell de Montsoriu com a guia, i finalment a dos quarts de vuit del matí arribem a Riells del Montseny. A temps per agafar els pitralls, escalfar una mica i a córrer.
La cursa començava amb un desnivell suau durant uns dos quilòmetres per pista, al final d’aquest tram ens trobem el primer avituallament, una mica d’aigua, això si, bevent a galet d’un càntir.
A partir d’aquí comença el tram més dur de la cursa, un ascens continuat que ens porta des dels sis cents metres fins a prop del mil, uns quatre cents metres de desnivell positiu en poc més dos quilòmetres...passant per un terreny molt humit, amb branques i fulles caigudes durant les pluges de la setmana, arrels d’arbres a punt per fer-nos entrebancar, roques cantelludes, i tot d’obstacles naturals...part del recorregut ressegueix un torrent natural, on per sort no hi baixava aigua...en arribar a dalt ens esperava el segon avituallament, més aigua, i una mica de fruita.
Desprès del merescut premi, un fals pla en ascens continuat fins a Sant Fe de Montseny, passant pel pantà...un total de cinc quilòmetres de recuperació fins a arribar al següent avituallament, en aquest cas unes pastes acompanyades d’aigua...en aquest punt ja hem cobert quasi la meitat del recorregut...ara toca el tram més agraït, més de deu quilòmetres de baixada sostinguda d’un desnivell proper al deu per cent...tot i això durant la baixada alguna pujada recorda que cal guardar una miqueta d’energia i no es pot anar a tomba oberta.
A mitja baixada, ens trobem amb l’habitual inconvenient de totes les cuses, ens perdem, tot i això aquesta vegada ha estat per causa justificada, doncs el noranta per cent del participants ens hem perdut...poc desprès del quart avituallament, un bon raig d’aigua pel tarot gros, a aquestes alçades de cursa ja no es va amb massa miraments, i a mig camí d’una pujada una cinta no molt ben posada, fa que tots seguim cap amunt...quan de sobte comences a veure corredors en sentit contrari, penses no anem pas bé...entre tots acabem trobant la cinta i desprès de perdre uns cinc minuts, seguim el descens.
Les forces ja no son les mateixes que al començament de la cursa i el cinquè avituallament a mitja baixada és d’agrair... ja només queden tres quilòmetres mal comptats i arribem altre vagada a la zona de sortida...com era d’esperar la baixada s’ha fet massa llarga...en arribar botifarra, cervesa fresca, converses amb altres corredors, i, com sempre, molt bon rotllo...això si que és una cursa popular!!!!
Els comentaris:
La cursa no és massa exigent, tot i que la pujada inicial és molt dura i cal fer-la a peu en un setanta cinc per cent, el fet que a partir del sisè quilòmetre la cursa passa a ser en semi pla inicialment i en descens fins al final, et deixa la sensació que no ha estat molt dura. Tot i això tant el desnivell ascendent com el descendent superen els mil tres cents metres.
Trobar càntirs als avituallaments fa la cursa molt popular i evita que el bosc s’embruti, tot i que s’intenta que la gent llenci les ampolles en un lloc concret, sempre hi ha qui no fa cas i el bosc acaba ple d’ampolles de plàstic, però provoca cues als avituallaments i no et permet dosificar les racions d’aigua. Una bossa d’hidratació no ens hagués anat gens malament.
Les marques:
En Pere i en Carles van acabar la cursa en dues hores deu minuts i trenta nou segons, en Peio just deu minutets desprès d’ells, amb una marca de dues hores i vint minuts.
Les imatges:
Aquí teniu algunes imatges de la cursa...
 |
| Logo de la cursa |
 |
| Recollint els dorsals |
 |
| Esperant la sortida |
 |
| Sortida a més córrer, si et deixaven |
 |
| Sortida a més córrer |
 |
| Sortida a més córrer, si et deixaven |
 |
| Sortida a més córrer |
 |
| Arribada d'en Peio |
 |
| El descans i hidratació dels corredors |
La propera activitat, aquest dissabte, una excursió pel Pirineu, que ja tenim ganes de fer una sortida de senderisme.
La propera cursa a finals d’agost, el Terra d’Indiketes.
Salut i quilòmetres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada