Més participacions...Anar-hi anant...

Bon dia companyes i companys,

Tal i com us varem dir, ens quedava pendent la crònica de l'Anar-hi Anant, on contaren amb la presència d'en Francesc. Aquí teniu la crònica.

El passat 26 de febrer vaig anar, com a representació intrèkkida, a la 25a marxa "Anar-hi anant" de Bonmatí. Aquest any, han estrenat un recorregut maratonià, però com que les maratons encara no estan en el meu repertori, ens vam decidir que la Coralí faria la marxa de 10km i jo la de 19. 

La sortida era des de les 7:30 del matí fins a les 9:30. Durant aquest interval, podies sortir quan t'anés més bé. El fet que no hi hagués una sortida tots junts, és una mica estrany, però és bastant comú en aquest tipus de marxa. Tampoc hi ha control de temps, per tant tampoc és competitiva. Nosaltres vam sortir a quarts de 9.

La marxa comença a l'envelat de Bonmatí i de seguida ens trobem en una pista de terra. Els tres primers quilòmetres, són per aquesta pista i penso que si tota la marxa és per un terreny semblant, m'hauré equivocat de bambes. A partir del quilòmetre tres, la pista canvia, s'estreny, es comença a omplir de pedres i comença a enfilar-se. Al cap d'un quilòmetre arribem a un mas que es diu "la Pera". A partir d'aquí i durant dos quilòmetres, pugem per un corriol ample amb força pendent fins a arribar al punt més alt de la marxa a 320m. Primer avituallament: fruita i aigua (si vols, en càntir!!). Just després, una baixada d'un kilòmetre fins a 160 metres d'alçada per un corriol. Espectacular! Només per fer aquesta baixada ja val la pena haver vingut. Estreno una nova modalitat de descens en slalom esquivant caminadors. Els caminadors s'enfaden una mica quan els passes corrent i saltant com un sonat, però què hi farem.

Al capdavall de la baixada arribem a un riu i trobem un camí que es torna a enfilar i a partir d'aquí, la marxa es resumeix en un puja-baixa constant. Pujades curtes però bastant dretes i baixades curtes. Al quilòmetre 10,5 arribem a Sant Climent d'Amer, pràcticament a sota del cingles de Sant Roc. Vistes espectaculars de la Selva interior, del Fart, el Puigsacalm i al fons, del Pirineu.

Continuen els puja-baixes fins al kilòmetre 17, que arribem a l'ermita de Sant Julià. Ja quasi hi som! Última baixada i el darrer sprint sobre asfalt i arribem a les escoles de Bonmatí. A les escoles, una cua perquè ens donin aigua o coca-cola, un entrepà de botifarra, una bossa amb un fuet i un envàs de xoriç, i al final la samarreta de rigor (només queden talles XL). La Coralí fa 15 minuts que ha arribat de fer la marxa de 10km xino-xano. Anava amb una amiga i la Boira (la gossa de la seva germana). Em diu que ha perdut a la Boira, i al cap d'uns minuts la trobem llepant entrepans de botifarra d'uns caminadors que fan cara d'estar-ne fins als nassos de la gossa! En fi. Demanem perdó.

Resum final. Recorregut amb no massa desnivell, corriols molt macos i amb molt bones vistes. Per repetir-la un dia amb tots els Intrèkkids! I l'any que ve, a fer la marató! 

Francesc

Properament us farem cinc cèntims de la darrera participació massiva d'Intrèkkids en una cursa, la Marató Salvatge de les Guilleries.

Endavant Intrèkkids!!!!