Mitja Marató de Barcelona: La crònica

Bon dia amics i amigues Intrèkkids,

Aquí teniu la crònica de la mitja de Barcelona, on va participar l'Intrèkkid Josep.

El passat dia 26 de febrer, vaig fer un parèntesi de les curses de muntanya per tornar a l'asfalt, en una ocasió festiva i multitudinària com és la Mitja Marató de Barcelona, que celebrava la seva 22a Edició. Acompanyat pel meu amic i monstre de l'atletisme (comparat amb mi, almenys) Steven MacGregor, ens vam llevar d'hora, a les 6, vam esmorzar "porridge" escocès (que bàsicament són cereals amb llet calenta, queda com una pasta, i s'hi afegeix sucre, o mel, o el que es vulgui: energia pura), i a les 7.15 vam fer via cap al metro, fins a l'Arc de Triomf, on començava i acabava la cursa. A l'estació del Nord, on havíem anat el dia abans a buscar els dorsals i la bossa del corredor, és on hi havia el servei de guarda-roba, i hi vam deixar les bosses, abans de començar a fer una mica de jogging d'escalfament i de reconeixement de la zona de sortida. 

Cal fer esment a l'organització, impecable, que va permetre prendre sortida a gairebé 11.000 corredors, perfectament ordenats en calaixos segons els temps pels que s'havien inscrit, i no haver de fer mai cap cua, ni al recollir el dorsal, ni al deixar la bossa, ni a l'arribada.

En un dia fantàstic de sol, amb uns 12º, ja ens vam posar amb roba d'estiu per dirigir-nos als calaixos de sortida a les 8.30h. Aquí ens vam separar, l'Steven va anar al calaix de sota 1h24m, i jo vaig anar al de 1h40 a 2h, al qual m'havia inscrit, amb la intenció de fer exactament 1h40m. Espera tensa, música per megafonia, i sortida dels dos primers calaixos. Al cap de 5 minuts ens van donar l'esperada sortida, a les 8.50h. La tàctica era molt clara: 1er Km a 5.10 min/km, el 2on a 5 min/km, el 3er a 4.50 min/km, i a partir del 4rt 4.40 min/km fins al final. Ho vaig seguir, però seguida vaig notar un desajust entre la distància marcada i el GPS. Em vaig centrar en el GPS, perquè és on podia seguir el ritme al moment. Passats aquests 4 Km, havíem passar per Colom, el Paral·lel fins a Entença, i havíem trencat per Gran Via, direcció Glòries. La veritat és que em sentia molt bé, i tots els parcials van baixar de 4.40,  excepte en els avituallaments on, per la costum de les curses de muntanya em parava 10 o 20 segons a beure aigua i beguda isotònica amb tranquil·litat, i després tornar-hi amb el ritme  anterior. Al Km 9 vam tornar a passar per l'arc de triomf, i ens vam dirigir cap a la Diagonal, amb vistes de la Sagrada Família, la torre Agbar, per anar fins a la zona del fòrum, abans de tornar per arran de mar. Aquí feia fins i tot calor, amb el sol ja ben amunt, i el cansament lògic va començar a fer presència, sobretot a partir del km 15, després de l'últim avituallament. Els kms 18 i 19 es van fer durs, i el ritme va baixar a 4:48, 4:50, per bé que els últims 1.094 mts em vaig recuperar amb la motivació de l'arribada. Entrada amb l'Arc de Triomf de fons, al cap d'1h40m35s, el meu GPS marcava 21.400 mts. Suposo que depèn com es traci, o d'on se surti. De qualsevol manera, molt satisfet per haver aconseguit la marca desitjada. L'amic Steven feia una estona que s'esperava. 

Classificacions:              Posició         Temps

Steven MacGregor            122           1:17:37

Josep Adroher                3432           1:40:35

Molt satisfet d'haver disfrutat la cursa, la veritat és que l'asfalt matxaca molt més les cames, però ara tinc clar que córrer una marató d'asfalt serà una aspiració per a l'any que ve, probablement la de Barcelona del mes de març de 2.013.

Pròxima cita pels Intrèkkids, tornant a la muntanya,  la Marató Salvatge (en Carles) i la mitja Marató (per tres de nosaltres) Salvatge de les Guilleries, a St.Hilari.

El mateix dia en Francesc va participar a la Marxa Mitja de l'Anar-hi Anant de Bonmatí, tant aviat com disposem de la crònica, la penjarem al bloc. 

Endavant Intrèkkids!!!!!!