Samarreta intrèkkida 2012

Bon dia amics i amigues,

Després d’un parell de mesos treballant-hi finalment us podem presentar l’equipació per a la temporada 2012/2013 dels intrèkkids.

Pel davant

El disseny ha estat obra d’en Pere, la tria de colors ha estat feta una mica entre tots, acompanyats d’uns cerveses ben fresquetes.

i pel darrera

Les farem amb la gent de Rondo Team, altrament coneguts com a l’Artesana d’Olot.

La nostra intenció era poder-les estrenar per la travessa Carros de Foc que farem tots plegats al final del mes d’agost, però les vacances ens han complicat les coses. Així doncs esperem disposar-ne per a les primeres curses del mes de setembre.

Salut i run run run...

Bastiments, Pic de l’Infern, Nou Creus, Núria i enginyers...

Bon dia amigues i amics,

Aquest dissabte en Josep i en Carles han anat al Pirineu a fer una ruta, mentre en Cesc era a Martinet fen una cursa de l’Espai Kilian...a continuació us fem un resum de la sortida d’en Josep i en Carles...tant bon punt la tinguem a punt penjarem la de Martinet...

Queden a les set del matí a Argelaguer, doncs és el lloc més senzill on quedar per fer el darrer tram compartit en cotxe...

La ruta comença al pàrking de Vallter, com a escalfament una pujada fins al refugi d’Ull de Ter...en deu minutets s'hi plantem...un cop aquí comença la ruta que s'han baixat del http://ca.wikiloc.com enfilen el Coll de la Marrana, les primeres rampes troten, però quan comença a pujar de veritat no tenen més remei que caminar ràpid, d’aquí a munt cap a Bastiments, no es plantegen córrer en cap moment...en una horeta son a dalt de tot de Bastiments, i comença l’hora de carenar, fan el Pic de Freser, després el de l’Infern, seguim tot contemplant els estanys de Carançà cap al Coll de la Vaca, passant primer pel Pic Inferior i després pel Superior...coll de Carançà, vista espectacular dels camí que baixa cap als llacs...Pic de la Fossa del Gegant i finalment el Coll de Noucreus, on després d’unes dues hores i mitja, enganxen la baixada cap al Santuari de Núria...

Han estat carenant una horeta i mitja en tot moment per sobre els 2700 metres per fer uns cinc quilòmetres, amb unes vistes espectaculars...com que no es coneixien el camí, ha estat molt fàcil perdre’s, de fet han baixat una mica més del compte, però ha valgut la pena...

La baixada de més de cinc quilòmetres s’agraeix, és de bon córrer, fins ara en prou feines ho han pogut fer, les cames no es carreguen i de tant s'aturen a fer-la petar amb algun que altre caminaire, tothom pregunta si es preparem per fer l’Olla...

Un cop al Santuari toca menjar una mica, entre una cosa i l’altre s'hi estan una mitja hora llarga...aprofiten per veure com estan preparant la sortida de l’Olla de Núria, que es disputa el diumenge (destacar que l’ha acabat guanyant en Marc Pinsach en 2 hores i 17 minuts, quin màquina)...

La tornada cap a Vallter pel camí dels enginyers...una ruta molt bonica, amb algun tram força tècnic, que en Pere, en Peio i en Carles ja havien fet un temps enrere, però la boira no permet gaudir del paisatge...

Tot i que és força corrible, el cansament acumulat i el fet de no veure més enllà de quatre metres, fa anar molt xino-xano i perdre’s en un punt concret del recorregut...uns caminaires els avisen que estan fora ruta perquè quasi els maten amb les pedres que fan baixar en una tartera...

Un cop al refugi de Coma de Vaca, una petita aturada i a continuar...enfilen per la vall per tornar a trobar el coll de la Marrana...el primer tram és força suau, però al final es troben amb una rampa de més d’un 25 per cent  de desnivell mitjà, una absoluta bogeria...

Un cop al coll només queda una baixadeta curta fins a l’aparcament, passant un moment pel refugi, i cap a casa...bones sensacions, un matí ben aprofitat, llàstima que s'han perdut les vistes magnífiques del camí dels enginyers...

Salut i ens veiem per les muntanyes...

TRES CURSES CURTES D'EN CESC.

Feia temps que tenia pendent fer la crònica de tres curses en les que he participat en solitari en representació dels intrèkkids. Es tracta de 3 curses curtes: la pujada a la Salut de Sant Feliu de Pallarols, el "puja-baixa" a Batet de la Serra des d'Olot i la I Cursa de Martinet a la Cerdanya.

La primera era una cursa molt intensa de 3000mts fent més de 500 metres de desnivell positiu. Se surt des de Sant Feliu de Pallarols per parelles (a l'estil contrarrellotge), fas 100 metres sobre asfalt, entres al corriol i a pujar. La pujada era tant pronunciada que en algun punt anava bé posar les mans a terra i tot!. La veritat és que si arriba a durar uns metres més, exploto!

La segona va ser una cursa minoritària a Olot. Dic minoritària, perquè érem en prou feines 40 corredors. Això sí, com acostuma a passar amb les curses que s'hi apunta poca gent, hi havia molt nivell. Se sortia d'Olot, i es pujava per pista i algun corriol fins a Batet de la Serra. Eren uns 200 metres de desnivell positiu, sense cap rampa considerable. Això va fer que fós una cursa bastant ràpida. Amb menys de 40 minuts ja havia arribat. Fuet i cap a casa.

Aquestes dues curses eren tant intenses que no puc dir que les disfrutis. La veritat és que pateixes com un boig tot el temps que dura la cursa i no tens temps de fixar-te en el paissatge. Evidenment, a dalt la Salut si que vam disfrutar de les vistes i de l'avituallament. Però durant la cursa l'únic que podia fer era còrrer i patir. Sort que duren poc.

La tercera, i potser la més remarcable, ha estat aquest darrer cap de setmana, i és una de les 4 curses que organitza l'Espai Kilian a la Cerdanya. L'organitzador és l'Eduard Jornet, el pare d'en Kilian. Arribem amb un company al migdia a recollir els dorsals i ens trobem l'Eduard Jornet, que ens dedica una estona de conversa. Parlem del recorregut i li preguntem que si hi ha gaires corredors. Ens diu que som uns 25 i la majoria corredors locals! Automàticament penso, collons quin nivellàs que hi haurà! Tornem a l'apartament a descansar i berenar. La cursa és "nocturna". Comença a dos quarts de nou del vespre. Arribem allà tres quarts d'hora abans per veure l'ambient i escalfar una mica. Al final, som 43 corredors a la sortida, alguns de molt i molt joves. Es dóna la sortida i comencem. De seguida ja es veu que els de davant comencen a un ritme molt fort. Seguim el Segre durant 4km planers. Em quedo més o menys al mig. Els bons han marxat i em quedo amb la gent normal. Al km 3, un nen rosset quasi albí em passa i penso: ja petaràs, ja! Molts nens comencen forts i peten al cap de poc temps. Decideixo no perdre'l de vista. El vaig seguint i comencem la pujada de 300 metres en 2km. Jo la començo caminant ràpid, i el nano corrent! Qui el va parir! El vaig aguantant, però em va guanyant metres poc a poc. Passem uns 5 o 7 corredors. Arribo a l'avituallament al poble de Béixec i ja no pretenc seguir al nen, és una màquina. Prenc un got d'aigua i començo a apretar. El veig a uns 30 segons amb 2 corredors més. Donem la volta al turó de Béixec i comencem una baixada de 7kms. Ja no tinc ningú ni a davant ni a darrera. Penso que m'he perdut fins que trobo una cinta. Vaig baixant tot sol fins que arribo al darrer quilòmetre comú amb l'anada. Un esforç més i arribo al final on m'espera l'Eduard Jornet que em dona la mà i em felicita. Al final, 1 hora 23minuts per fer 14kms i uns 450 metres de desnivell positiu. Estic content. Parlo amb l'Eduard que em pregunta què m'ha semblat. Li dic que veure la serrelada del Cadí des Béixec il·luminada per la posta de sol ha estat un regal immens. Ell em diu que precisament això és el que buscaven. Li dic que hi ha un nano petit que és un màquina i me'l presenta. Em fa molta gràcia la naturalitat que té comentant la cursa només amb 11 anys. He estat monitor de nens molts anys i no m'havia trobat mai un nen d'aquesta d'edat que pugui còrrer 14kms només pel gust de corre'ls, sense cap pilota ni cap motivació externa a banda de còrrer per la muntanya. Quin crack! M'agrada veure que l'afició a aquest esport també s'està encomanant als més petits. Per cert, el seu germà de 14 anys ha fet un top 10! Al final, no he necessitat el frontal, perquè quan arribo no és fosc del tot. Al setembre fan una altra cursa a Lles de Cerdanya de 30kms i si sóc per allà dalt i no tinc les cames mortes per culpa dels Carros de Foc, segur que m'hi apunto.

                                 El moment de la sortida des de Martinet.

En fi, els resultats:

Pujada a la Salut: 0:31:05 53è
Puja baixa a Batet: 0:38:24 28è
Cursa nocturna Martinet: 1:23:26 20è

En Carles a la Kilian's Classik

Bon dia amics i amigues,


En Carles ens fa arribar la crònica de la seva participació a la Kilian's Classik...


Divendres amb la Sílvia sortim de Girona a quarts de sis de la tarda, ens dirigim a Font-romeu, on farem nit. Com que arribem d’hora puc agafar el dorsal, tinc el 169, sort que ha vingut la Sílvia, perquè jo no m’entendria massa amb aquests francesos. Ens n’anem a menjar una pizza i a fer una cervesa abans d’anar a dormir a una hora raonable.

A les sis del matí em desperto i tinc males sensacions, no vaig fi de l’estomac, esperem que les tres hores que falten per començar em permetin recuperar-me. A les vuit m’aixeco, preparo la bossa, em vesteixo i me’n vaig a veure l’ambient. Hi ha molta gent, més o menys unes 700 persones,  algunes faran la cursa curta, d’uns 25 km i els altres la llarga de 45.

La organització és molt bona...per primera vegada en una cursa on t’exigeixen portar uns mínims, em fan una revisió del material...un cop feta accedeixo a la zona de corredors “normals”, la organització ha reservat una zona VIP al davant de tot...les bèsties s’han de deixar anar al davant que encara s’emportarien algú per davant...mentre espero no hi ha ningú conegut, bé si, la mare d’en Kilian, la Nuria Burgada, que somriu quan tothom es gira i crida al passar el seu fill...jejeje...a la cara se li veu l’orgull que li mereix el seu fill...

La sortida des de la finestra

A les nou i un parell de minutets la sortida...la Sílvia s’ha quedat a l’habitació i fa algunes fotos des de la finestra...s’ha perdut un cosa molt bonica, sempre veu les arribades, però no ha vist mai una sortida...a la Cavalls del Vent tindrà una bona oportunitat...els primers metres son pels carrers de Font-romeu, quan tot just portem mig km, cues...arribem a un corriol en pujada on només hi passen un parell de persones i les típiques cues amb ell...toca passar camp a travès...

Després d’això segueix una estoneta amb lleugera pujada per una pista, es pot córrer prou bé...però a les primeres rampes noto que estic fluix, no tiro massa i això que son suaus...m’ho agafo amb calma i penso que l’objectiu és arribar a la Calma, a veure si un cop allà em noto millor...després de quasi una hora hi arribo...menjo una mica, bec una mica i a fer la primera rampa dura...

Agafem el corriolet que puja amb el telecadira, tothom a caminar...després de menjar noto un rebombori a l’estomac, penso malament...però continuo pujant...un cop a dalt primera baixada...directament per una pista d’esquí...la faig molt poc a poc, l’estomac m’està emprenyant molt...intento aguantar, però finalment he d’aturar-me en un marge, pantalons avall i deixar-ho anar tot...unes fulles per eixugar-ho i a tornar-hi...tinc clar que avui patiré...

Baixant per les pistes de la Calma

Al final de la baixada hi ha un avituallament que em permet recuperar una mica, a base de pernil i formatge, però tampoc es posa massa bé...continuo amb sensacions estranyes, em plantejo girar cua a la Bullosa i fer la curta, però pot més les vistes i el paisatge que res més...toca apretar les dents...

Resseguim tot el llac, una vista fantàstica...poc a poc ens anem acostant al següent ascens dur, trobant-nos petits estanys...del km 15 al 21, un ascens de 600 metres fins a arribar als 2600, amb algunes rampes impressionants...em costa molt tirar, per un costat hi ha l’alçada, acostumat a no passar dels 500 metres es fa dur, per un altre la setmana carregada d’antibiòtics fa el seu efecte, finalment els problemes intestinals per acabar-ho de rematar...

Tot i això estic content del ritme que porto, molt per sota del que m’esperava però vist el meu estat físic no puc demanar massa...a la tartera final patino una mic i em faig una bona rascada al colze i un cop al bassó, no em molesta massa, però tampoc ajuda...després d’una horeta llarga arribo a dalt de tot...ara toca baixar, ho passo molt pitjor que a la pujada, les cames no m’acaben d’aguantar i em comença a avançar corredor rere corredor...fins i tot en els trams més planers em costa...però acabo arribant al fons de la vall, per recuperar menjant una miqueta...a punt per encarar una altre pujada...

Torno a avançar gent poc a poc, normalment les diferències es fan baixant, així que avui tocarà acabar força al final...la pujada se les porta, em sembla que no he vist ningú fent-la corrent...jejeje...ni caminant ràpidament...la gent no ho passa massa bé, jo al meu ritme passet a passet fins arribar al coll...26 km, 4 hores i mitja...els primers ja han arribat i jo encara estic a mig camí...espectacular...començo a pensar en la Sílvia, avui li tocarà esperar més del compte...ja explicaré els conseqüències...

El trio de guanyadors Tom Owens, Kilian Jornet i Greg Vollet

Tornem a baixar...aquesta vegada em sento una mica més bé i puc fer-la bé, ara a un ritme tranquil, que encara queda molta ruta i l’objectiu ja és acabar...en aquest tall ens anem acostant poc a poc al Carlit, la vista és preciosa, de fet com a tota la cursa...un cop als seus peus, per sort no ens toca pujar-lo, girem cua en direcció a la Bullosa...a mig camí el meu estomac ja no ho suporta més i toca fer la segona aturada tècnica...quedo totalment buit, ja semblo en Guardiola...jajajaja...em costa arribar al següent avituallament...a l’aturada m’han sobrepassat unes vint persones i no soc capaç d’atrapar a ningú...em falta benzina i no tinc ganes de fotre’m un gel, no val la pena...sort que a l’avituallament reposto una mica...queden uns 9 km...

Un petit turonet, una mica de pla i sorpresa...estem al quilòmetre 39 i mig, i de cop i volta apareix una paret...en aquest moments em venen al cap aquestes ratlles del Manifest de l’Skyrunner  “Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls”…efectivament aquí ens volien matar del tot…una pujada de més de 200 metres de desnivell en poc més d’un quilòmetre…i a sobre a l’avituallament que hi ha als peus només et donen un gotet d’aigua, quan m’hauria begut qualsevol dels estanys pel que hem passat sencer…però pel que queda perduts al riu…

Pujo sense pressa, però sense aturar-me...res de mirar enrere, cal anar endavant...un cop al cim ja només queda baixar, però el cos no tira...les cames estan en perfectes condicions, però em costa molt tirar...arribem de nou al primer avituallament, queden 5 km...toca apretar les dents i fer el darrer esforç...després de més de 7 hores, mitja horeta més ja no és res...

Quan queden tres quilòmetres truco a la Sílvia, perquè estigui a punt per immortalitzar la meva arribada en un estat força lamentable...jejeje...només baixada i baixada...apreto el que puc per tal d’arribar abans i poder-me fotre una cervesa...finalment aturo el cronòmetre en 7:39:42, a la posició 159...i la sorpresa principal, no hi ha cervesa...

Darrers metres

La Sílvia m’ha fet quatre fotos, està pitjor que jo...porta una cremada que fa por...li havia dit que hi estaria entre 5 i 6 hores, agosarat, però he anat amb unes dues hores de retard i se les ha passat al sol...jejeje...

Menjo una mica, em vaig a fotre una dutxa i cap a casa...

Destacar la organització sensacional...el tracte al corredor molt i molt bo...el recorregut molt i molt bonic...l’ambient magnífic...l’any vinent intentaré tornar-hi per tal de treure’m l’espineta de les males sensacions...esperem que hi hagi cervesa a l’arribada...jejeje...


RESULTAT:
              TEMPS       POSICIÓ
Carles    07:39:42        159




Properament una mica més...que ja s'acosta la travessa Carros de foc...


Salut i a córrer...

Crònica de la Marxa Puja i Baixa de Begur 2.012

Crònica de la Marxa Puja i Baixa de Begur 2.012

El passat 1 de juliol, l'intrèkkid Josep vaig participar a la IIIa Marxa Puja i Baixa de Begur. La veritat és que tenia moltes ganes de participar-hi perquè, si repesqueu la crònica de la de l'any passat, no la vaig poder acabar perquè em vaig regirar el turmell. La veritat és que va ser tot una mica accidentat, vaig arribar molt tard i vaig sortir de molt enrere, anava mal calçat, amb vambes d'asfalt (era la meva segona cursa de muntanya), i tot plegat va ser força desastrós. Per això, he tingut clar durant tot l'any que em trauria l'espina clavada. 

Com que al juliol ja fa calor, la cursa comença aviat, a les 8. Això vol dir llevar-se a les 6, per anar tranquil. Amb tot plegat, arribo a Begur a les 7.40, aparco i pujo a la plaça. Aquest any tinc temps d'agafar el dorsal tranquil·lament i situar-me a la línia de sortida, per poder córrer des del principi. El temps era ideal, no feia sol, i la temperatura molt agradable. Després d'un brífing una mica desastrós, ja que no se sentia res, sortim pràcticament amb les campanades de les 8 del matí, puntualíssims. Primer pugem per carrers de Begur (gran encert, aquest any han eliminat unes escales que l'any passat van fer un embut bestial), i al cap d'1 Km ja sortim del poble i enfilem la baixada cap al cap de Begur, pel carrer del Puig de la Guarda i després per corriols molt bonics. Anem avançant caminants, que alguns han sortit abans, però baixem força ràpid. Hi ha algun tram nou, com ara el pas per sota un forat a la roca, molt maco, abans de fer cap a Sa Tuna, on hi ha el primer avituallament. A partir d'aquí, és un verdader trenca-cames pel camí de ronda, ben pavimentat, però pujant i baixant pendents i escales, passant per Aiguafreda i fins a Cap Sa Sal. Allà passem un tros asfaltat, i després tornem a corriols, molt a prop del mar, amb trossos de pendents molt importants, que ens porten fins a Sa Riera. Avituallament, i ja només queda la tornada a Begur, una pujada de 3 km guanyant 270 m. Es fa bé, alternant córrer i caminar, fins al castell de Begur, i baixada cap a l'arribada. Cursa   completada, 13,3 Km i 650 m de desnivell positiu en 1h34m. Molt content!

Aquest és el track de la Cursa http://app.strava.com/runs/12180679#208923210 .

Pròxima cita, en Carles a la Kilian's Classic, i llavors crec que ja cap més fins al gran repte Intrèkkid fins al moment, la Carros de Foc!! Canya!!