Bon dia amigues i
amics,
Aquest dissabte
en Josep i en Carles han anat al Pirineu a fer una ruta, mentre en Cesc era a
Martinet fen una cursa de l’Espai Kilian...a continuació us fem un resum de la
sortida d’en Josep i en Carles...tant bon punt la tinguem a punt penjarem la de
Martinet...
Queden a les set
del matí a Argelaguer, doncs és el lloc més senzill on quedar per fer el darrer
tram compartit en cotxe...
La ruta comença
al pàrking de Vallter, com a escalfament una pujada fins al refugi d’Ull de
Ter...en deu minutets s'hi plantem...un cop aquí comença la ruta que s'han baixat del http://ca.wikiloc.com enfilen el Coll de la Marrana, les primeres rampes
troten, però quan comença a pujar de veritat no tenen més remei que caminar
ràpid, d’aquí a munt cap a Bastiments, no es plantegen córrer en cap
moment...en una horeta son a dalt de tot de Bastiments, i comença l’hora
de carenar, fan el Pic de Freser, després el de l’Infern, seguim tot
contemplant els estanys de Carançà cap al Coll de la Vaca, passant primer pel
Pic Inferior i després pel Superior...coll de Carançà, vista
espectacular dels camí que baixa cap als llacs...Pic de la Fossa del Gegant i
finalment el Coll de Noucreus, on després d’unes dues hores i mitja,
enganxen la baixada cap al Santuari de Núria...
Han estat
carenant una horeta i mitja en tot moment per sobre els 2700 metres per fer uns
cinc quilòmetres, amb unes vistes espectaculars...com que no es coneixien el
camí, ha estat molt fàcil perdre’s, de fet han baixat una mica més del compte,
però ha valgut la pena...
La baixada de més
de cinc quilòmetres s’agraeix, és de bon córrer, fins ara en prou feines ho han pogut fer, les cames no es carreguen i de tant s'aturen a fer-la petar amb
algun que altre caminaire, tothom pregunta si es preparem per fer l’Olla...
Un cop al
Santuari toca menjar una mica, entre una cosa i l’altre s'hi estan una mitja
hora llarga...aprofiten per veure com estan preparant la sortida de l’Olla de
Núria, que es disputa el diumenge (destacar que l’ha acabat guanyant en Marc
Pinsach en 2 hores i 17 minuts, quin màquina)...
La tornada cap a
Vallter pel camí dels enginyers...una ruta molt bonica, amb algun tram
força tècnic, que en Pere, en Peio i en Carles ja havien fet un temps enrere,
però la boira no permet gaudir del paisatge...
Tot i que és
força corrible, el cansament acumulat i el fet de no veure més enllà de quatre
metres, fa anar molt xino-xano i perdre’s en un punt concret del recorregut...uns caminaires els
avisen que estan fora ruta perquè quasi els maten amb les pedres que fan baixar
en una tartera...
Un cop al refugi
de Coma de Vaca, una petita aturada i a continuar...enfilen per la vall per
tornar a trobar el coll de la Marrana...el primer tram és força suau, però al
final es troben amb una rampa de més d’un 25 per cent de desnivell mitjà, una absoluta bogeria...
Un cop al coll
només queda una baixadeta curta fins a l’aparcament, passant un moment pel
refugi, i cap a casa...bones sensacions, un matí ben aprofitat, llàstima que s'han perdut les vistes magnífiques del camí dels enginyers...
Salut i ens veiem per les
muntanyes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada