TRES CURSES CURTES D'EN CESC.
Feia temps que tenia pendent fer la crònica de tres curses en les que he participat en solitari en representació dels intrèkkids. Es tracta de 3 curses curtes: la pujada a la Salut de Sant Feliu de Pallarols, el "puja-baixa" a Batet de la Serra des d'Olot i la I Cursa de Martinet a la Cerdanya.
La primera era una cursa molt intensa de 3000mts fent més de 500 metres de desnivell positiu. Se surt des de Sant Feliu de Pallarols per parelles (a l'estil contrarrellotge), fas 100 metres sobre asfalt, entres al corriol i a pujar. La pujada era tant pronunciada que en algun punt anava bé posar les mans a terra i tot!. La veritat és que si arriba a durar uns metres més, exploto!
La segona va ser una cursa minoritària a Olot. Dic minoritària, perquè érem en prou feines 40 corredors. Això sí, com acostuma a passar amb les curses que s'hi apunta poca gent, hi havia molt nivell. Se sortia d'Olot, i es pujava per pista i algun corriol fins a Batet de la Serra. Eren uns 200 metres de desnivell positiu, sense cap rampa considerable. Això va fer que fós una cursa bastant ràpida. Amb menys de 40 minuts ja havia arribat. Fuet i cap a casa.
Aquestes dues curses eren tant intenses que no puc dir que les disfrutis. La veritat és que pateixes com un boig tot el temps que dura la cursa i no tens temps de fixar-te en el paissatge. Evidenment, a dalt la Salut si que vam disfrutar de les vistes i de l'avituallament. Però durant la cursa l'únic que podia fer era còrrer i patir. Sort que duren poc.
La tercera, i potser la més remarcable, ha estat aquest darrer cap de setmana, i és una de les 4 curses que organitza l'Espai Kilian a la Cerdanya. L'organitzador és l'Eduard Jornet, el pare d'en Kilian. Arribem amb un company al migdia a recollir els dorsals i ens trobem l'Eduard Jornet, que ens dedica una estona de conversa. Parlem del recorregut i li preguntem que si hi ha gaires corredors. Ens diu que som uns 25 i la majoria corredors locals! Automàticament penso, collons quin nivellàs que hi haurà! Tornem a l'apartament a descansar i berenar. La cursa és "nocturna". Comença a dos quarts de nou del vespre. Arribem allà tres quarts d'hora abans per veure l'ambient i escalfar una mica. Al final, som 43 corredors a la sortida, alguns de molt i molt joves. Es dóna la sortida i comencem. De seguida ja es veu que els de davant comencen a un ritme molt fort. Seguim el Segre durant 4km planers. Em quedo més o menys al mig. Els bons han marxat i em quedo amb la gent normal. Al km 3, un nen rosset quasi albí em passa i penso: ja petaràs, ja! Molts nens comencen forts i peten al cap de poc temps. Decideixo no perdre'l de vista. El vaig seguint i comencem la pujada de 300 metres en 2km. Jo la començo caminant ràpid, i el nano corrent! Qui el va parir! El vaig aguantant, però em va guanyant metres poc a poc. Passem uns 5 o 7 corredors. Arribo a l'avituallament al poble de Béixec i ja no pretenc seguir al nen, és una màquina. Prenc un got d'aigua i començo a apretar. El veig a uns 30 segons amb 2 corredors més. Donem la volta al turó de Béixec i comencem una baixada de 7kms. Ja no tinc ningú ni a davant ni a darrera. Penso que m'he perdut fins que trobo una cinta. Vaig baixant tot sol fins que arribo al darrer quilòmetre comú amb l'anada. Un esforç més i arribo al final on m'espera l'Eduard Jornet que em dona la mà i em felicita. Al final, 1 hora 23minuts per fer 14kms i uns 450 metres de desnivell positiu. Estic content. Parlo amb l'Eduard que em pregunta què m'ha semblat. Li dic que veure la serrelada del Cadí des Béixec il·luminada per la posta de sol ha estat un regal immens. Ell em diu que precisament això és el que buscaven. Li dic que hi ha un nano petit que és un màquina i me'l presenta. Em fa molta gràcia la naturalitat que té comentant la cursa només amb 11 anys. He estat monitor de nens molts anys i no m'havia trobat mai un nen d'aquesta d'edat que pugui còrrer 14kms només pel gust de corre'ls, sense cap pilota ni cap motivació externa a banda de còrrer per la muntanya. Quin crack! M'agrada veure que l'afició a aquest esport també s'està encomanant als més petits. Per cert, el seu germà de 14 anys ha fet un top 10! Al final, no he necessitat el frontal, perquè quan arribo no és fosc del tot. Al setembre fan una altra cursa a Lles de Cerdanya de 30kms i si sóc per allà dalt i no tinc les cames mortes per culpa dels Carros de Foc, segur que m'hi apunto.
En fi, els resultats:
Pujada a la Salut: 0:31:05 53è
Puja baixa a Batet: 0:38:24 28è
Cursa nocturna Martinet: 1:23:26 20è
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada