Crònica de la CMC

El cap de setmana del 8 al 10 de juny va ser molt intensa a la Cerdanya, i pels Intrèkkids també. Com ja sabeu, en Peio i en Carles tenien un entrenament amb en Kilian Jornet, del qual ja hi ha la crònica publicada. D'altra banda, es feia la Volta a Cerdanya Ultra Fons (VCUF), amb tres modalitats, la VCUF pròpiament dita, de 189 Km (inicialment havien de ser 215!!!), la VCT (Volta a Cerdanya Trail) de 85 km, i pels mortals com nosaltres, en Francesc i en Josep, la Cursa de Muntanya de la Cerdanya (CMC), de 36 Km.  Per a tots dos, era la distància més llarga que havíem corregut, o sigui que el repte era suficient. 

Dissabte 9 a la tarda ja vam sortir de Girona direcció Puigcerdà, per arribar abans de les 7 de la tarda a l'arribada de les curses, per la recollida de dorsals. Un gran ambient de cursa de muntanya, amb una gran organització, i vam anar veient arribar corredors de les altres dues modalitats amb comptagotes. Després ja vam anar cap a l'apartament, sortir mitja horeta a estirar potes, i menjar i descansar per l'endemà.

A les 6.30 del matí de diumenge, peus a terra i esmorzar. A les 7.30 som al Poliesportiu de Puigcerdà esperant l'autobus que ens ha de portar a Ger, d'on sortirà la cursa. Som uns 20 corredors, tots preparats i amb un xic de nervis. Arribem a Ger amb una hora i mitja de temps, i esperem pacientment, sentint les històries de la gent del control  sobre els que han fet la VCUF, especialment de SuperPaco, el senyor de 73 anys que ha acabat fa poc la cursa de 188 km en 48 h, i de com els seu avituallament es basava en bistecs i "callos". Un fenomen. A part, sabem que en Kilian volta per la Cerdanya, i hi ha expectació per si hi serà a la sortida, si el veurem en algun moment o a l'arribada.

Finalment, a les 9:30  es dóna la sortida a 183 corredors. Travessem Ger i de seguida entrem en pistes, passem per Bolvir i enfilem cap a Guils de Cerdanya on hi ha el primer avituallament. El terreny va picant amunt, però suaument. Hem pujat uns 300 metres, i travessem la frontera per primera vegada, dirigint-nos cap a La Tor de Querol, passat la qual trobem el primer desnivell important, el Coll de Bena: 300 mts de desnivell en 2.5 Km, amb rampes del 25%. Ens ho agafem amb calma que queda molta cursa, i anem caminant. Un cop dalt a Bena, avituallament i ens preparem per recuperar forces a la baixada. Passem un parell de poblets abandonats, ens liem una mica amb la senyalització, però finalment iniciem l'ascens a Bell-lloc, de 250 mts en 1.5 Km. Al bell mig de la pujada veiem dos corredors baixant en sentit contrari. Pensem: "què fan aquests?!", per veure tot seguit que és en Kilian Jornet! Ens anima picant de mans, i el saludem donant-li la mà, vist i no vist! La veritat és que els ànims serveixen per acabar d'arribar a dalt de tot. Ja portem 20.5 Km  i hem fet tota la pujada, però queden 15 Km, i això sempre és dur. Bevem i mengem, ens recuperem una mica i enfilem la pista de baixada. No és tècnicament difícil, per tant es pot fer força ràpid, fins a Ur. La gent dels pobles es volca a animar-nos, i això s'agraeix molt. Ara queden 10 Km de pla i tot en pista i asfalt. Fàcil si comencéssim ara, però portem 25 Km, més que en qualsevol altra cursa anterior. D'Ur a Llívia, encara amb prou forces, però fa molta calor. Bevem força a l'avituallament i enfilem els últims Kms entre Llívia i Puigcerdà, que es fan eterns, pel costat del Segre, amb fang i bardisses. Finalment arribem a la Guingueta d'Ix (Bourg Madamme), i tot seguit creuem la frontera per entrar a Puigcerdà. Última pujada, amb les forces al límit, i entrada triomfal, esprintant a l'arribada. Gran cansament, dolor de cames, però enorme satisfacció després de fer 36,3 Km i 1.180 m de D+.

RESULTATS:

Josep                    04:16:20               63

Francesc               04:57:22              121

L'any que ve repetirem, creiem que aquesta cursa, amb les seves tres modalitats, es convertirà en un referent en el calendari de curses de muntanya.

Canya!!!

Crònica Tramunbike 2012

Ara farà uns set anys vaig participar per primera vegada a la mítica Tramunbike i ja feia temps que volia repetir però el dia de la cursa sempre sortia algun ciri trencat i acabava no anant-hi. I no era pas per falta de ganes ja que en tenia molt bon record del recorregut autèntic i dels paisatges, sobretot després d’haver-la completat amb la gran duresa que comportava la prova. 

Un mes abans de la cursa un bon amic amb el que sortim de tant en tant a fer rutes btt em va comentar que la volia provar perquè n’havia sentit parlar molt bé però que li feia respecte per la dificultat del recorregut. Xerrant, xerrant em va engrescar i també m’hi vaig apuntar tot i que tenia poc temps per preparar-me i a més a més aquest any havia entrenat molt més correr que btt.

La cosa doncs va ser que el dia 3 de juny em vaig llevar ben d’hora i a les 7:15h del matí ja estava a un autobús carregat de ciclistes direcció cap a les Preses per afrontar un nou repte Intrèkkid aquesta vegada sobre dues rodes.

A les 8h ja havien arribat els grans camions que ens seguien carregats de bicicletes. Vam anar buscant les respectives màquines i en poca estona ja hi havia una gran concentració de bikers al costat de la gasolinera de le Preses fent els últims preparatius abans de la sortida.

El dia pintava prou bé tot i les previsions metereològiques de tempesta i grans ruixats. Estava mig ennuvolat i no feia gaire calor.

A les 8:30 h es va donar la sortida de la XIV edició de la Tramunbike i ens esperaven uns 67 kms, dels quals 56 kms eren pràcticament tot corriol, fins arribar a Salt.

La cursa va començar amb l'ascensió a Xenacs per una pista asfaltada amb un pendent constant de 5 km on em vaig sentir molt bé i es va anar estirant la marxa. A partir d’aquí van començar els corriols amb trams de pujada i baixada on més d’una vegada vaig haver de baixar de la bici i de seguida es notava qui tenia més tècnica i entrenament sobre els pedals. Vaig anar fent el recorregut sense incidències disfrutant del paisatge entre trialeres, prats i camins en ziga-zaga.

A voltants del km 25 cap al final de la baixada abans de Sant Aniol vaig haver de baixar de la bici perquè no les tenia totes en un tram de fort descens i per mala sort se’m va enganxar la cuixa amb el seient i vaig notar una forta estrebada. Vaig acabar de baixar com vaig poguer ja mig marejat fins que després d’uns quants estiraments i amb l’ajuda d’un company que duia radiosalil vaig poguer proseguir la marxa.

Vaig anar tirant però ja notava certes dificultats i de tant en tant tenia rampa i havia d’afluixar el ritme i parar. Quan vaig arribar a l’Hostal del Fang hi havia l’opció de seguir pel Carrilet d’Olot fins a Salt però vaig cometre l’error de seguir pel recorregut perquè tenia ganes d’acabar i encara em notava amb forces. Al cap d’una estona de dur ascens ja vaig notar que m’havia equivocat i cada 2x3 havia d’anar parant per rampes, anar estirant i caminant a estones. Entre la falta d’entrenament i el cansament no tirava. Vaig arribar fins a dalt de l’avituallament de Santa Brígida bastant destruit. Veient l’hora que era i el mal estat en que estava vaig preguntar si hi havia alguna desviació fins al carril bici perquè no podia seguir d’aquella manera. Ja em recava perquè ara venia un tros interessant de trialeres espectaculars per fer unes bones traçades, rierols, prats, bones vistes i la mítica travessa del Ter fins a la Pilastra acabant amb un tram de carril-bici fins al Pavelló d’Esports de Salt. Vaig agafar una bifurcació poc deprés de l’avituallament que enllaçava amb una àmplia pista de fot pendent que em va deixar a Amer. Allà vaig fer un petit descans i una sessió d’estiraments per prevenir més rampes i tot seguit vaig enfilar el carril bici direcció a la Cellera – Anglès – Bescanó fins arribar a la pilastra i a Salt.

Va ser començar el carril bici que es va obrir el cel i es van complir les prediccions metereològiques. Va caure un diluvi de mil dimonis que no em va abandonar fins que vaig arribar a Salt. Aquest últim tram de carrilet tot i ser molt planer i es va fer molt pesat perquè amb l’aigua i el fang no es veia gaire res i ja duia bastant de cansament acumulat.

Finalment després d’un llarg recorregut d’unes 8h amb la bici i uns 72 kms acumulats vaig arribar a la línia d’arribada de Salt ben cuit i xop com un ànec. Encara plovia i per lo tard que era encara quedava prou gent sota les carpes de l’organització. Vaig dinar o més aviat berenar un més que esperat entrepà de botifarra acompanyat de coca-cola, cervesa, aigua….i tot el que vaig poguer….va entrar de película!

Lo important és que ja havia arribat tot i que no de la manera que m’hauria agradat. Un altre any serà… Havia arribat l’hora d’anar cap a casa que la dutxa i el sofà ja m’estaven esperant,

Salut i pedals!

 MAPA RECORREGUT I DESNIVELL DE LA XIV TRAMUNBIKE

Irontrail de les Medes 10 de juny de 2012

Després d’haver participat l’any passat amb els Intrèkkids Carles i Peio a la cursa corrent de l’Irontrail aquest any vaig decidir pujar un esglaó més i provar la Duatló (run+btt). Aquesta edició hi he participat tot sol ja que la resta d’Intrèkkids aquest cap de setmana estaven corrent per la zona de la Cerdanya escampats entre l’Ultrafons de 35 kms i un entrenament amb en Kilian Jornet (que ja són paraules Majors).

La nit abans de la cursa no se’m va ocorrer res millor que anar a fer una ruta de tapes i vins per Palamós com a preparació de caire "alternatiu" de la cursa de l’endemà. Doncs vaig fer bé ja que vaig menjar i beure molt bé anant de local a local i com sol passar la cosa es va animar i vaig acabar amb una bona hidratació de cervesa al Kingat. Ja tenia “gasolina de reserva” per l’endemà…

El despertar el diumenge va ser més dur de lo habitual però un cop hi ets pel tros prou bé per agafar el cotxe de bon matí direcció a la platja gran de l’Estartit.

Vaig poguer deixar el cotxe a la platja a una zona habitlitada per la triatló al costat de la zona de sortida.

El cel estava ennuvolat però la calor i la xafogor eren considerables. Vaig poguer veure uns quants nedadors que anaven arribant a la platja després d’una travessa de 1.800 metres. Vaig recollir el xip que m’havia de servir per les dues curses. Van fer el briefing habitual i tothom es va anar preparant a la línia de sortida mentre jo em quedava més cap al mig. Ja hi havia temps de sobres i al principi s’ha de ser conservador per apretar més tard.

A les 10h i poc vam sortir els corredors per afrontar els 13 kms que ens esperaven. Vam començar per un tram planer de carrer i de seguida vam enfilar per un pendent asfaltat. Després d’uns quants metres pujant vam agafar corriol de terra i pedres que anva vorejant la costa. Va ser un continu de puges i baixes pronunciats per terreny pedregós en que havies de vigilar molt on posaves els peus i a les pujades havies de caminar força pel fort pendent.

Tot seguit vam enllaçar un tram de pista de terra més ample amb poc pendent entremig de camps i boscos on vaig poder recuperar forces amb un bon avituallament. Però la tranquilitat es va acabar aviat amb un últim ascens seguit d’una baixada per corriol tècnic amb molts revolts. A partir d’aquí ja vaig continuar per una baixada asfaltada fins a dins el nucli urbà on hi havia voluntaris indicant el recorregut i gent animant. Un últim sprint per la platja fins a la línia d’arribada entremig de gent aplaudint i ja tenia la primera part al sac amb un temps de 1:31:05 i posició 47 de 157 de run absolut.

Vaig recuperar energies amb fuita i barretes i ràpidament cap al cotxe a canviar-me i preparar la bici pel circuit btt que començava a les 12h. Malauradament no va començar fins gairebé a les 13h i l’espera es va fer molt llarga. La gent s’impacientava i ja veia que dinaria a les mil. Finalment va arribar la moto que obria la cursa i ens va explicar que s’havia organitzat una altra cursa que passava per alguns trams pel nostre recorregut i es va haver de revisar tots els punts perquè no hi haguessin confusions.

La cursa va ser molt ràpida amb pocs desnivells però amb terreny complicat en forces trams degut a molta sorra i pedres per parar un tren. De tant en tant hi havia alguna que altra patinada però cap incidència a part d’una parada tècnica cap al final on em vaig trobar un corredor tirat que havia rebentat amb les pedres i no duia recanvis. Com que aquest cop anava ben proveit de recanvis es va poguer solucionar amb una càmera que duia i tot seguit vaig continuar el camí, Abans del final encara m’esperava una baixada trialera que ja estava avisada on vaig poguer disfrutar d’un últim descens de terra. Només quedava un petit tall urbà on vaig apretar el màxim els pedals fins al tram final de platja amb patinada inclosa i arribada final amb un temps de 1:30:20 i posició 44 de 89 de btt absolut.

Després d’un matí d’exercici intens ja havia aconseguit un nou repte intrèkkid.

L’any que ve tocarà la triatló… Però per això encara falta molt i hi han molts altres reptes per aquesta temporada.

Salut i fins a la propera...

FOTOS

 Esperant la sortida de la cursa trail-running

 Inici de la cursa abans d'afrontar la primera pujada

 Per fi havia arribat un intrèkkid

 Esperant impacients per la sortida de la prova btt

 Sortida cursa btt en plan campi qui pugui

Arribada intrèkkida prova btt

Tots els fronts oberts…

Bon dia amigues i amics…

Aquest cap de setmana ha estat d’una intensitat extrema, amb tres fronts oberts. La totalitat dels Intrèkkids, ara per ara en som cinc, hem participat en un o altre sarau…ara us en fem cinc cèntims a l’espera de les cròniques particulars.

Tot començà el divendres amb en Peio i en Carles participant en un entrenament amb en Kilian Jornet. El lloc de trobada la Cerdanya, enmig de la Volta Cerdanya Ultrafons. De les 9 del matí fins molt tocades les dues de la tarda. Van compartir, amb ell i d’altres runners, un petit entrenament de 10 quilòmetres pels estanys de les Bulloses, un petit esmorzar a quarts de quinze, on no hi va faltar una bona cervesa, molts mots entrecreuats, sensacions indescriptibles i quatre fotos.

En Kilian intentant fer ombra a en Peio...

Si tingues els seus cabells...

Tota la colla de mecenes amb animaló inclòs...

Els 4funkies celebrant els 10 anys d’empresa

Els técnics de la productora Doble Banda...

Pota de la bona...

Amb el que es quedaren del nano és la vessant humana, l’esportiva és sensacional, però com a persona és molt millor...simpàtic, modest, atent, tímid, sense aires de grandesa, sincer...buf, com dirien els Tipuaixi “és el tipu de sujetu que voldrien per marit”, llàstima que es passa el dia fora de casa, a la muntanya...jejeje...

Continuem amb el dissabte i altre vegada amb en Peio i en Carles, com que al vespre es varen quedar per la zona a gaudir de la gastronomia i alguna copa, van aprofitar el matí per fer el Carlit...durant l’ascens varen resseguir bona part de la ruta de l’entrenament del dia anterior, gaudint de la vellesa de la zona tota plena d’estanys...varen creuar zones amb tous de neu important, on fins i tot en Carles es va permetre el luxe de fotre’s una bona nata, res greu, varen grimpar i finalment varen assolir el Cim...

Al cim del Carlit amb els estanys al fons...

Just al capdamunt...

L’endemà per un costat en Francesc i en Josep participaren a la cursa curta de la Volta Cerdanya, un recorregut de 35 quilòmetres amb sortida a Ger i arribada a Puigcerdà, creuant per indrets de gran bellesa...tant aviat com sigui possible us farem arribar la crònica i els resultats...

Per l’altre en Pere s’especialitza en Duatlons, i dins la Triathlon Trail Les Medes 2012, va participar a la cursa Trail de 13 quilòmetres i a la BTT de 24, estalviant-se els quasi 2 de la natació en aigües obertes...estem pendents de la crònica, tant d’aquesta com de la de la setmana passada, l’accidentada Tramunbike...per sort està enfeinat!!!!

Destacar que aquest divendres farem el sopar intrèkkid final de temporada, o començament, de fet com que anem fent tot l’any, ens n’anem a sopar perquè ens ve de gust...durant la vetllada concretarem la data de la travessa Carros de Foc, que molt probablement farem aquest estiu...us seguirem informant...

Salut i muntanya...

Crònica Cursa a l'Alba...

Bon dia amics i amigues,

Avui us fem cinc cèntims de la cursa a l'alba que en Josep va disputar el passat 3 de juny.

La Cursa a l'Alba, memorial Àngel Velázquez, és una cursa molt arrelada a Salt, i que aquest passat diumenge 3 de juny vaig córrer per tercera vegada. És un recorregut de 8,6 Km, tot i que oficialment en compten 9, els 3 primers dels quals transcorren per l'interior de Salt, sobre asfalt, per després sortir cap al Pla dels Socs i fer un bonic recorregut per les deveses de Salt. 

Per aquelles coses, divendres a la tarda vaig tenir un petit accident amb la moto, vaig caure a molt poca velocitat i no vaig xocar contra res, però vaig caure del costat esquerre, i vaig quedar una mica masegat, sobretot del maluc i la cuixa, però també l'espatlla. Després de provar-me dissabte per la devesa, vaig veure que podia mantenir un ritme decent i vaig decidir córrer la cursa. L'objectiu abans de la caiguda era intentar apropar-me al màxim a un promig de 4 min/km durant tot el recorregut, començant una mica més suau per després accelerar. 

Dissabte a la nit no vaig dormir massa bé i em vaig llevar amb el cos força adolorit, però vaig decidir anar a córrer igualment. A les 8.30 vaig arribar a la piscina municipal de Salt, vaig agafar un dorsal, que donaven gratuïtament i sense donar el nom ni cap altra dada, i vaig començar a escalfar una mica. Vaig saludar uns quants habituals de les curses d'asfalt, i em vaig situar a la línia de sortida. A les 9 vam sortir i, com ja recordava, la sortida de la cursa és explosiva. Em trobava prou bé i sense dolor, perquè m'havia pres un ibuprofè, i vaig fer els tres primers kms sobre asfalt a 4 min/km, però al sortir de l'asfalt ja vaig veure que patiria molt per mantenir aquell ritme. Abans de mig recorregut, just passat el Pla dels Socs, vaig parar i caminar 100 mts per agafar al·lè, i tornar a córrer però al voltant de 4:30 mins/km. La segona meitat se'm va fer molt llarga, vaig parar uns  segons per beure aigua a l'avituallament del km 6, abans de fer l'últim tros de 2,6 Km, que vaig poder accelerar una mica. Total 38:06, força pitjor que l'objectiu, però prou bé tenint en compte la caiguda i tot plegat. A més, vaig millorar el meu temps de l'any passat en la mateixa cursa en 3 minuts, per tant el balanç total és positiu.

Ara la propera cursa, amb en Francesc, la Cursa de Muntanya de la Cerdanya.

Salut i cames...

La setmana Intrèkkida

Bon dia amics i amigues,

Aquest passat cap de setmana els Intrèkkids vàrem participar en un parell de curses.

Per un costat en Josep va participar a la cursa a l’Alba, clàssica saltenca, que es va disputar el diumenge al matí. El recorregut, que transcorre per les deveses de Salt, és d’uns nou quilòmetres amb un desnivell inapreciable. L’objectiu era sortir a rebentar, els primers quilòmetres els va aguantar bé, però quan no hi ha bones sensacions, el cos acaba petant. Tot i això al final un molt bon resultat, 38:06 per completar el 8,6 Km. A veure si podem gaudir tard o d’hora de la crònica de la cursa.

Per una altre banda, en Pere va participar a la mítica cursa de BTT Tramunbike, amb sortida a Les Preses i arribada a Salt, amb prop de 70 quilòmetres de recorregut, amb una cinquantena llarga per corriols mal parits i un desnivell acumulat de més de 6000 metres. L’objectiu era acabar-la i així ho va fer. Esperem que ens faci arribar la crònica.

La setmana vinent més.

Gasssssss