Crònica de la CMC

El cap de setmana del 8 al 10 de juny va ser molt intensa a la Cerdanya, i pels Intrèkkids també. Com ja sabeu, en Peio i en Carles tenien un entrenament amb en Kilian Jornet, del qual ja hi ha la crònica publicada. D'altra banda, es feia la Volta a Cerdanya Ultra Fons (VCUF), amb tres modalitats, la VCUF pròpiament dita, de 189 Km (inicialment havien de ser 215!!!), la VCT (Volta a Cerdanya Trail) de 85 km, i pels mortals com nosaltres, en Francesc i en Josep, la Cursa de Muntanya de la Cerdanya (CMC), de 36 Km.  Per a tots dos, era la distància més llarga que havíem corregut, o sigui que el repte era suficient. 

Dissabte 9 a la tarda ja vam sortir de Girona direcció Puigcerdà, per arribar abans de les 7 de la tarda a l'arribada de les curses, per la recollida de dorsals. Un gran ambient de cursa de muntanya, amb una gran organització, i vam anar veient arribar corredors de les altres dues modalitats amb comptagotes. Després ja vam anar cap a l'apartament, sortir mitja horeta a estirar potes, i menjar i descansar per l'endemà.

A les 6.30 del matí de diumenge, peus a terra i esmorzar. A les 7.30 som al Poliesportiu de Puigcerdà esperant l'autobus que ens ha de portar a Ger, d'on sortirà la cursa. Som uns 20 corredors, tots preparats i amb un xic de nervis. Arribem a Ger amb una hora i mitja de temps, i esperem pacientment, sentint les històries de la gent del control  sobre els que han fet la VCUF, especialment de SuperPaco, el senyor de 73 anys que ha acabat fa poc la cursa de 188 km en 48 h, i de com els seu avituallament es basava en bistecs i "callos". Un fenomen. A part, sabem que en Kilian volta per la Cerdanya, i hi ha expectació per si hi serà a la sortida, si el veurem en algun moment o a l'arribada.

Finalment, a les 9:30  es dóna la sortida a 183 corredors. Travessem Ger i de seguida entrem en pistes, passem per Bolvir i enfilem cap a Guils de Cerdanya on hi ha el primer avituallament. El terreny va picant amunt, però suaument. Hem pujat uns 300 metres, i travessem la frontera per primera vegada, dirigint-nos cap a La Tor de Querol, passat la qual trobem el primer desnivell important, el Coll de Bena: 300 mts de desnivell en 2.5 Km, amb rampes del 25%. Ens ho agafem amb calma que queda molta cursa, i anem caminant. Un cop dalt a Bena, avituallament i ens preparem per recuperar forces a la baixada. Passem un parell de poblets abandonats, ens liem una mica amb la senyalització, però finalment iniciem l'ascens a Bell-lloc, de 250 mts en 1.5 Km. Al bell mig de la pujada veiem dos corredors baixant en sentit contrari. Pensem: "què fan aquests?!", per veure tot seguit que és en Kilian Jornet! Ens anima picant de mans, i el saludem donant-li la mà, vist i no vist! La veritat és que els ànims serveixen per acabar d'arribar a dalt de tot. Ja portem 20.5 Km  i hem fet tota la pujada, però queden 15 Km, i això sempre és dur. Bevem i mengem, ens recuperem una mica i enfilem la pista de baixada. No és tècnicament difícil, per tant es pot fer força ràpid, fins a Ur. La gent dels pobles es volca a animar-nos, i això s'agraeix molt. Ara queden 10 Km de pla i tot en pista i asfalt. Fàcil si comencéssim ara, però portem 25 Km, més que en qualsevol altra cursa anterior. D'Ur a Llívia, encara amb prou forces, però fa molta calor. Bevem força a l'avituallament i enfilem els últims Kms entre Llívia i Puigcerdà, que es fan eterns, pel costat del Segre, amb fang i bardisses. Finalment arribem a la Guingueta d'Ix (Bourg Madamme), i tot seguit creuem la frontera per entrar a Puigcerdà. Última pujada, amb les forces al límit, i entrada triomfal, esprintant a l'arribada. Gran cansament, dolor de cames, però enorme satisfacció després de fer 36,3 Km i 1.180 m de D+.

RESULTATS:

Josep                    04:16:20               63

Francesc               04:57:22              121

L'any que ve repetirem, creiem que aquesta cursa, amb les seves tres modalitats, es convertirà en un referent en el calendari de curses de muntanya.

Canya!!!