Ara farà uns set anys vaig participar per primera vegada a la mítica Tramunbike i ja feia temps que volia repetir però el dia de la cursa sempre sortia algun ciri trencat i acabava no anant-hi. I no era pas per falta de ganes ja que en tenia molt bon record del recorregut autèntic i dels paisatges, sobretot després d’haver-la completat amb la gran duresa que comportava la prova.
Un mes abans de la cursa un bon amic amb el que sortim de tant en tant a fer rutes btt em va comentar que la volia provar perquè n’havia sentit parlar molt bé però que li feia respecte per la dificultat del recorregut. Xerrant, xerrant em va engrescar i també m’hi vaig apuntar tot i que tenia poc temps per preparar-me i a més a més aquest any havia entrenat molt més correr que btt.
La cosa doncs va ser que el dia 3 de juny em vaig llevar ben d’hora i a les 7:15h del matí ja estava a un autobús carregat de ciclistes direcció cap a les Preses per afrontar un nou repte Intrèkkid aquesta vegada sobre dues rodes.
A les 8h ja havien arribat els grans camions que ens seguien carregats de bicicletes. Vam anar buscant les respectives màquines i en poca estona ja hi havia una gran concentració de bikers al costat de la gasolinera de le Preses fent els últims preparatius abans de la sortida.
El dia pintava prou bé tot i les previsions metereològiques de tempesta i grans ruixats. Estava mig ennuvolat i no feia gaire calor.
A les 8:30 h es va donar la sortida de la XIV edició de la Tramunbike i ens esperaven uns 67 kms, dels quals 56 kms eren pràcticament tot corriol, fins arribar a Salt.
La cursa va començar amb l'ascensió a Xenacs per una pista asfaltada amb un pendent constant de 5 km on em vaig sentir molt bé i es va anar estirant la marxa. A partir d’aquí van començar els corriols amb trams de pujada i baixada on més d’una vegada vaig haver de baixar de la bici i de seguida es notava qui tenia més tècnica i entrenament sobre els pedals. Vaig anar fent el recorregut sense incidències disfrutant del paisatge entre trialeres, prats i camins en ziga-zaga.
A voltants del km 25 cap al final de la baixada abans de Sant Aniol vaig haver de baixar de la bici perquè no les tenia totes en un tram de fort descens i per mala sort se’m va enganxar la cuixa amb el seient i vaig notar una forta estrebada. Vaig acabar de baixar com vaig poguer ja mig marejat fins que després d’uns quants estiraments i amb l’ajuda d’un company que duia radiosalil vaig poguer proseguir la marxa.
Vaig anar tirant però ja notava certes dificultats i de tant en tant tenia rampa i havia d’afluixar el ritme i parar. Quan vaig arribar a l’Hostal del Fang hi havia l’opció de seguir pel Carrilet d’Olot fins a Salt però vaig cometre l’error de seguir pel recorregut perquè tenia ganes d’acabar i encara em notava amb forces. Al cap d’una estona de dur ascens ja vaig notar que m’havia equivocat i cada 2x3 havia d’anar parant per rampes, anar estirant i caminant a estones. Entre la falta d’entrenament i el cansament no tirava. Vaig arribar fins a dalt de l’avituallament de Santa Brígida bastant destruit. Veient l’hora que era i el mal estat en que estava vaig preguntar si hi havia alguna desviació fins al carril bici perquè no podia seguir d’aquella manera. Ja em recava perquè ara venia un tros interessant de trialeres espectaculars per fer unes bones traçades, rierols, prats, bones vistes i la mítica travessa del Ter fins a la Pilastra acabant amb un tram de carril-bici fins al Pavelló d’Esports de Salt. Vaig agafar una bifurcació poc deprés de l’avituallament que enllaçava amb una àmplia pista de fot pendent que em va deixar a Amer. Allà vaig fer un petit descans i una sessió d’estiraments per prevenir més rampes i tot seguit vaig enfilar el carril bici direcció a la Cellera – Anglès – Bescanó fins arribar a la pilastra i a Salt.
Va ser començar el carril bici que es va obrir el cel i es van complir les prediccions metereològiques. Va caure un diluvi de mil dimonis que no em va abandonar fins que vaig arribar a Salt. Aquest últim tram de carrilet tot i ser molt planer i es va fer molt pesat perquè amb l’aigua i el fang no es veia gaire res i ja duia bastant de cansament acumulat.
Finalment després d’un llarg recorregut d’unes 8h amb la bici i uns 72 kms acumulats vaig arribar a la línia d’arribada de Salt ben cuit i xop com un ànec. Encara plovia i per lo tard que era encara quedava prou gent sota les carpes de l’organització. Vaig dinar o més aviat berenar un més que esperat entrepà de botifarra acompanyat de coca-cola, cervesa, aigua….i tot el que vaig poguer….va entrar de película!
Lo important és que ja havia arribat tot i que no de la manera que m’hauria agradat. Un altre any serà… Havia arribat l’hora d’anar cap a casa que la dutxa i el sofà ja m’estaven esperant,
Salut i pedals!
MAPA RECORREGUT I DESNIVELL DE LA XIV TRAMUNBIKE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada